El politòleg i escriptor Ramon Cotarelo ha denunciat un presumpte intent de censura després que la Diputació de Lleida, presidida per Joan Talarn (ERC), ordenés retirar el logotip de la institució del cartell d’una conferència que havia de pronunciar en el marc d’una iniciativa de la revista Fonoll. En una entrada publicada al seu blog personal, Cotarelo explica que, arran d’aquesta intervenció, el cartell de convocatòria va quedar anul·lat i que la celebració de la conferència va quedar en suspens.
L’acte, que havia d’abordar la qüestió de «La decadència d’Occident. L’aliança de l’esquerra i l’islam», havia estat encarregat a Cotarelo per la revista Fonoll. Segons relata l’autor, la situació va canviar sobtadament amb l’arribada d’una carta del president de la Diputació, Joan Talarn i Gilabert, en què s’ordenava retirar el logotip de la institució del cartell anunciador. Cotarelo assegura que la decisió va provocar desconcert entre les entitats implicades i que posteriorment se li va comunicar que el cartell quedava anul·lat, mentre que el futur de la conferència restava pendent de determinar.
Cotarelo qüestiona els arguments de la Diputació
En el seu escrit, el politòleg assenyala que Talarn va justificar la retirada del logotip adduint que la Diputació no havia estat consultada abans que s’hi inclogués el nom de la institució. Cotarelo considera legítim aquest argument formal, atès que defensa que cap entitat no ha de veure’s compromesa en una activitat sense haver-hi donat prèviament el consentiment.
Tanmateix, la seva crítica se centra en les raons addicionals que, segons explica, el president de la Diputació va esgrimir per justificar el rebuig institucional. Talarn hauria afirmat que la corporació no dona ni donarà suport, ni econòmic ni institucional, a activitats de caràcter racista o xenòfob, que promoguin l’odi o la discriminació o que siguin contràries als drets humans.
Cotarelo interpreta aquestes paraules com una imputació directa contra la seva conferència i considera que no tenen fonament, ja que, segons afirma, el president de la Diputació no el coneix personalment ni disposava del contingut de la intervenció que havia de pronunciar. El politòleg denuncia, així, que se l’hagi vinculat a plantejaments racistes i xenòfobs abans que la conferència s’hagués celebrat.
Acusa ERC de promoure un veto ideològic
Cotarelo atribueix la decisió a una voluntat de represàlia política i relaciona el cas amb la polèmica que va envoltar la glossa que va pronunciar a Ripoll l’Onze de Setembre passat, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, en un acte al qual havia estat convidat per la batllessa Sílvia Orriols.
Segons sosté al seu blog, les acusacions que, afirma, es van difondre aleshores contra ell des de l’entorn d’Esquerra Republicana i diversos mitjans de comunicació haurien contribuït a crear un clima contrari a les seves intervencions públiques. Cotarelo assegura que aquestes acusacions eren falses i remet a altres escrits seus en què defensa la seva versió dels fets.
L’autor també apunta a l’existència d’una presumpta consigna política per impedir que pugui intervenir públicament i acusa Joan Talarn d’actuar seguint les directrius del seu partit. Es tracta d’una interpretació del mateix Cotarelo, que presenta el cas com una mostra del que considera una deriva censora de l’actual política catalana.
Una crítica al posicionament sobre l’islam
La conferència havia de tractar la relació entre l’esquerra política i l’islam, una qüestió sobre la qual Cotarelo manté posicions especialment crítiques. En el seu article, l’autor rebutja la caracterització de l’islam exclusivament com una religió i el defineix com una ideologia totalitària, masclista i misògina, entre altres qualificatius, alhora que denuncia la complicitat que atribueix a determinats sectors de l’esquerra occidental.
Aquest posicionament forma part del rerefons ideològic de la conferència i del conflicte que Cotarelo exposa. El politòleg considera que el rebuig institucional a la seva intervenció respon a la voluntat d’impedir la difusió d’un discurs crític amb l’islam i amb els plantejaments polítics que, segons ell, en faciliten l’expansió a Europa.
En el tram final de l’article, Cotarelo amplia les seves acusacions i presenta l’episodi com un exemple del caràcter censor i proislamista que atribueix al que anomena règim «erki-sociata», expressió amb què es refereix als sectors polítics d’ERC i el socialisme català.
La denúncia de Cotarelo situa novament en el centre del debat la qüestió dels límits del suport institucional a les activitats culturals i del risc que els criteris polítics acabin condicionant la llibertat d’expressió. Per ara, el relat dels fets i les acusacions de censura exposades en aquesta denúncia corresponen a la versió publicada pel mateix politòleg.
