Tilbert Dídac Stegmann, conegut com a Til Stegmann, ha mort als 85 anys. Filòleg, romanista i catedràtic universitari, va esdevenir una de les figures més destacades de la difusió de la llengua, la literatura i la cultura catalanes a Alemanya. La seva trajectòria, marcada pel compromís amb Catalunya, va contribuir a estrènyer els vincles culturals entre tots dos països i a projectar internacionalment la realitat catalana.

Nascut a Barcelona l’1 de setembre de 1941, fill de pares alemanys i fill del director del Col·legi Alemany de Barcelona, Stegmann va viure a la capital catalana fins als deu anys. Paradoxalment, durant la seva infantesa no va arribar a conèixer la llengua catalana. El retrobament amb el país a finals dels anys seixanta, quan hi va tornar per investigar a la Biblioteca de Catalunya, li va permetre descobrir la llengua pròpia de la ciutat on havia nascut i prendre consciència de la situació de repressió lingüística que patia.

Aquell descobriment va marcar profundament la seva vida intel·lectual i el va empènyer a estudiar, defensar i divulgar la cultura catalana, que considerava una realitat cultural diferenciada. Des d’aleshores, va convertir el seu coneixement acadèmic en una eina al servei de la projecció exterior de Catalunya.

Una vida al servei de la cultura catalana

Stegmann va desenvolupar una llarga carrera universitària que el va dur a exercir la docència a Berlín i, a partir de 1981, a ocupar una càtedra de filologia romànica a la Universitat Goethe de Frankfurt.

Des d’aquesta institució va impulsar iniciatives fonamentals per a la presència de la llengua catalana en el món acadèmic alemany. El 1981 va fundar la Biblioteca Catalana de Frankfurt, un fons bibliogràfic especialitzat que es convertiria en un dels més importants sobre temàtica catalana fora dels territoris de parla catalana, amb desenes de milers de volums.

També va promoure l’Associació Germano-Catalana, que va presidir durant anys, l’Oficina Catalana de Frankfurt i la revista acadèmica Zeitschrift für Katalanistik, dedicada als estudis catalans. El 1978 havia organitzat les Setmanes Catalanes de Berlín, una iniciativa que va contribuir a donar a conèixer la cultura del país al públic alemany i que va tenir continuïtat en altres ciutats.

Un dels moments culminants d’aquesta tasca va arribar amb la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor. Stegmann va treballar perquè aquella cita esdevingués una gran oportunitat per donar visibilitat internacional a la literatura catalana i als seus escriptors.

Una obra per fer conèixer Catalunya

L’activitat de Stegmann no es va limitar a la docència i la recerca. Va publicar nombrosos estudis, assaigs i obres de divulgació destinats a explicar la llengua, la literatura i la realitat catalana. Entre els seus títols més coneguts hi ha Decàleg del catalanoparlant (1982), una obra que interpel·lava els parlants sobre la responsabilitat de mantenir viva la llengua, i Catalunya vista per un alemany (1988), que va assolir tretze edicions.

També va publicar El plaer de llegir literatura catalana (2016), distingit amb el Premi Crítica Serra d’Or de catalanística el 2017, i va contribuir a divulgar la creació literària catalana a través de traduccions i antologies. El 1979 va impulsar Diguem no – Sagen wir nein!, una antologia bilingüe de cançons de la Nova Cançó, i va traduir poesia catalana, incloent-hi textos de Joan Brossa.

La seva trajectòria personal i professional va quedar recollida en dos volums autobiogràfics, Ambaixador de Catalunya a Alemanya (2014) i Servir Catalunya des d’Alemanya (2018), dos títols que sintetitzen la seva concepció de la feina intel·lectual com una forma de servei al país.

Compromís amb els drets nacionals de Catalunya

Més enllà de la seva contribució acadèmica, Til Stegmann va mantenir un compromís públic amb la defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants i amb el dret de Catalunya a decidir el seu futur polític. La seva vinculació amb el catalanisme no provenia d’una herència familiar o lingüística, sinó d’una adhesió conscient a una cultura que havia descobert d’adult i que va fer seva.

La seva obra i el seu compromís van rebre nombrosos reconeixements. El 1985 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; el 2005 va rebre el Premi Batista i Roca, i el 2006, el Premi Internacional Ramon Llull. El 2008 va obtenir el Premi Pompeu Fabra per la projecció i difusió de la llengua catalana.

Amb la mort de Til Stegmann desapareix una figura cabdal de la catalanística internacional i un dels grans divulgadors de Catalunya a Alemanya. El seu llegat perdura en les seves publicacions, en les institucions que va ajudar a crear i en les generacions de lectors i estudiosos que, gràcies a la seva feina, han pogut descobrir la llengua i la cultura catalanes.