La desinformació a xarxes, la falta d’esperit crític i la creació de bombolles d’informació cada cop preocupa més als experts del sector. L’activisme de masses a xarxes s’acosta cada cop més a la desinformació que a la lluita per la justícia. Podem veure com, amb l’inici de la guerra entre Israel i Palestina, tots aquells que “lluitaven” a xarxes per Ucraïna han canviat ràpidament d’interès. Passant de repenjar posts, banderes i hashtags recolzant a Ucraïna a oblidar-la completament per Palestina.
A casa nostra, és més comú veure com aquest activisme es decanta per la defensa de Palestina. Ja que des de la perspectiva i alineació política local, és el correcte. Però cal dir que aquesta visió del conflicte que tenim no és més que una il·lusió. Estem atrapats dins d’una bombolla d’informació mediàtica, a causa de diferents algoritmes i funcions de les xarxes com les “galetes”. Aquestes ens mostren allò que creuen que ens interessarà més per la nostra situació geopolítica. Avui portem dos casos per entendre aquestes mecàniques que ens porten cap a la polarització de la societat i el desconeixement del marc general. Cada cop a un ritme més ràpid i amb un desconeixement global més alt.
L’activisme de guerra: Desinformació i opinió pública a xarxes
La qüestió Israel – Palestina és extremadament complexa i ha generat moltes opinions, perspectives i reaccions diferents arreu del món. Aquest conflicte que ha estat present des de fa dècades ha tingut un impacte significatiu tant per les persones de la regió com pels molts implicats estrangers. Les xarxes socials i altres plataformes en línia han jugat un paper destacat en la difusió d’informació i la mobilització de diferents actors, però també han estat escenari d’un activisme sovint ben lligat a la desinformació.
Les xarxes socials han estat utilitzades per activa i per passiva per difondre informació falsa o desinformativa sobre el conflicte israelo-palestí. A vegades, les imatges i els vídeos es comparteixen sense context o són manipulats per ajustar-se a determinades narratives. Aquesta difusió descontrolada alimenta prejudicis i augmenta la polarització. Quan un conflicte tan antic i oblidat durant tants anys explota, i no només es fa “trending topic”, sinó que a més fa que els nostres estimats “activistes de xarxes” en parlin tot el dia, oblidant totalment el tema anterior pel qual lluitaven, en aquest cas, la guerra d’Ucraïna, cal plantejar-se si algú té un interès darrere per difondre aquests continguts i si l’alineació política d’un estat en té res a veure.
El debat en línia i l’ús de les xarxes socials en el context del conflicte israelià-palestí destaca la necessitat de ser crítics amb la informació que consumim i compartim. És important verificar les fonts i buscar una visió equilibrada del conflicte per entendre millor la seva complexitat. Les organitzacions de verificació de fets poden ser recursos útils per avaluar la precisió de la informació en línia. Tanmateix, és útil buscar fonts d’informació o “activistes” contraris a la nostra opinió, ja que generalment el perfil d’usuari que resposteja publicacions “d’activisme de guerra” a xarxes sol fer-ho a manera de lloro, senzillament repetint allò que ha vist que el seu cercle penja i creu que és la veritat, així a primera vista, sense contrastar fonts ni parant-se a reflexionar i analitzar continguts fora de la seva bombolla d’informació.
Bombolles d’informació: La guerra d’Ucraïna i el hashtag #IStandWithPutin
La revista The Antlantic publica el 5 d’abril de 2022 l’article Who’s Behind #IStandWithPutin?, escrit pel nord-americà Carl Miller. En aquest text l’autor ens introdueix els controversials hashtags que defensaven les accions que havia pres el govern de Putin en contra d’Ucraïna. Lluny de tractar-se de casos individuals, un grup d’analistes tracten de descobrir d’on s’origina aquest trend, si és una maniobra creada amb bots pel govern rus o si és fruit d’un gran nombre de persones que realment recolzen a Putin i les seves accions.
Miller ens explica com les publicacions que contenien els hashtags #IStandWithPutin i #IStandWithRussia es van començar a propagar fins arribar a tendències a la xarxa Twitter el 2 de març de 2022. El dia 9 de març més de 10.000 comptes ja havien compartit aquest tipus de missatges almenys 5 cops. Els investigadors de desinformació van començar a estudiar aquest succés de la següent manera:
Principalment, buscaven quin era el perfil de persona que compartia aquests hashtags, saber si era real i en cas de que ho fos, saber d’on era i quins paràmetres lingüístics tenia. Així creant un mapa basat en característiques tant reals com de la xarxa. S’analitzen els últims 200 twits d’aquests 10.000 perfils i es troba que els implicats, tant geogràficament (demografia de la xarxa) com lingüísticament (llengua, ideologia, manera de parlar, etc.), es poden agrupar en grans grups de països pertinents a les BRICS, països que en principi han donat suport a Rússia des de la Guerra Freda. Gent que denota cert odi cap a occident i recolza el moviment armamentístic rus cap a Ucraïna com a declaració de guerra cap a l’oest europeu.
En segon lloc, s’analitzen les dates en que es llencen aquests bombardejos de desinformació i recolzament cap a Rússia; trobant que es denota certa coordinació en dies clau de cara a l’opinió pública sobre els russos, sorgint aquest hashtag el dia d’una gran ofensiva contra el poble ucraïnès i fent-se viral en les dates que l’ONU havia de dur a terme la votació de penalització per a Rússia, el 2 i 3 de març. Un cop analitzats, agrupats els participants d’aquest trend i determinades les raons de l’extensió d’aquest missatge en dates concretes, els investigadors ja poden treure conclusions. Probablement, iniciant el moviment amb un nombre reduït de bots, aquest es fa gros gràcies a individus aïllats pertinents als països de les BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina y Sudàfrica). Sent molt baix el reenviament d’aquest hashtag des de comptes de Twitter occidentals.
Es creu que hi va haver xarxes que van remunerar la participació de certs usuaris en aquest trend. Però no es pot demostrar que aquest pla fos necessàriament maquinat per part del govern rus.
Resumint, aquest text ens deixa palès que tot i que des de casa nostra poguéssim veure que la guerra de la informació l’estava guanyant Ucraïna i que Rússia no rebia cap mena de suport, això no era així. Les xarxes socials ens limiten en bombolles que no ens deixen veure com és la xarxa entre persones d’altres llocs del món. Per exepmple, amb altres gustos, ideologies i en definitiva, altres paràmetres geopolítics. Altrament, també podem veure com es dona una pràctica ben comú últimament a l’hora de parlar de propaganda i desinformació, la compra dels usuaris; sent possible la compensació monetària a canvi d’estendre el missatge que se t’encomana. Aquest tipus de manipulació de masses es duu a terme comprant usuaris i no amb bots, que surten més barats. Ja que, crear una plataforma de gent real que defensa aquestes idees, fa un moviment molt més ferm i persistent.
Així doncs, l’article de Carl Miller ens posa de manifest, un cop més, el gran poder que recau sobre les xarxes. Aquestes poden comportar un gran perill de cara a la desinformació, a l’extensió de l’odi a través d’internet i a la polarització de la societat.
