Nou cas de discriminació lingüística al País Valencià. Els fets van ocórrer el passat 7 de gener de 2024 pels volts de les 16:30 en un restaurant situat a la població valenciana de Benicàssim. Es tracta del Restaurant Raffaele (premeu aquí per ubicació), el qual es troba a l’Avinguda Ferrandis número 220, de les Vil·les de Benicàssim.

L’afectat, un home de setanta anys, relata que va entrar a l’establiment i va demanar “un cafè amb una miqueta de nata”. Tot seguit, el cambrer jove i morè, d’aspecte llatinoamericà li va contestar en veu alta i mal to: “No te entiendo”. L’home en veu alta i gesticulant li va respondre: “Cafè i nata, no és tan difícil. De quin país ets que no ho entens?” Després d’això l’home va anar fora a seure a la terrassa.

El cambrer no apareixia i després d’uns cinc minuts el va sentir que parlava alt del “cafè amb una miqueta de nata” (per tant, sí que ho havia entès) amb l’amo del bar.

L’home continua explicant que “l’ama pareix castellana i el menú i tot degota espanyolitat al 100% (com tants restaurants de la zona) i el que supose és que l’amo i potser el marit sembla alemany. Tenen com uns 60 i tants o 70 i tants anys.”

“No te entiendo, en castellano!”

L’home, en aquell moment, va entrar dins el restaurant per aclarir el tema. El cambrer cridava:
“No te entiendo, en castellano! Te lo he dicho educadamente”.
L’home va respondre educadament: “No, amb prou mala educació.”

L’afectat continua explicant: “Es va posar histèric dient-me racista i jo li vaig dir que el racista era ell, que jo estic en la meua terra i que era maleducat i imbecil”. Després l’amo alemany se li va adreçar per dir-li amb mal to que se n’anés de seguida d’allí.

És així com l’home afectat, en aquell moment va girar cua i va anar cap a les escales. Segons relata ell “L’amo em va seguir, i en to amenaçant em va dir que si volia ens pegàvem al carrer i em va agafar de la mànega. Jo li vaig respondre: A mi ni em toques, fill de puta!”

Quan van arribar al carrer l’amo el va continuar amenaçant i insultant, amb un altre més jove, que tenia accent valencià. “Em desafiaven a una batussa. M’hi vaig arrimar i els vaig dir fills de puta i imbecils cridant.”

En conclusió, l’afectat acaba el relat explicant que ha intentat contactar amb la Plataforma Per La Llengua del País Valencià i que encara no ha rebut resposta.