El 3 de febrer de 2024, Irlanda del Nord va presenciar un esdeveniment històric amb l’elecció de Michelle O’Neill com a primera ministra, la primera vegada des del 1921 que la regió té una líder nacionalista partidària de la unificació amb la resta d’Irlanda. Les eleccions del 2022 van donar la victòria a O’Neill, cap de llista del Sinn Fein, partit que havia estat vinculat a l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) durant els «troubles».
Tot i la victòria d’O’Neill en les Eleccions generals del 2022, el partit unionista pro britànic i protestant, el DUP, va bloquejar la cambra fins a l’elecció de la líder nacionalista aquest dissabte. Els Acords de Pau del 1998, estableixen que el partit que forma govern ha de comptar amb el suport de les dues comunitats politico-religioses.
En un context de restriccions derivades del Brexit sobre els productes procedents de Gran Bretanya que ingressen a Irlanda del Nord, els protestants van obstaculitzar les negociacions, interpretant-ho com una separació econòmica i moral de l’Úlster irlandès respecte al Regne Unit. Amb l’acord «Windsor Framework», que reduïa la paperassa i confirmava la continuïtat d’Irlanda del Nord com a part de les Illes Britàniques, les negociacions es van desbloquejar el 9 de desembre de 2022. Comença el compte enrere per a la conversió de Michelle O’Neill, del Sinn Féin, en primera ministra.
Molts atribueixen l’increment d’escons i vots del Sinn Féin al seu atractiu ideari polític, que ha aconseguit captivar l’electorat juvenil i progressista. No obstant això, cal destacar l’augment demogràfic dels nacionalistes catòlics, ja que la població catòlica, partidària de la unificació, ha superat per primera vegada als protestants unionistes. Les dades il·lustren un canvi significatiu: mentre el 2001, un 43.8% s’identificava amb la tradició catòlica i un 53.1% amb la tradició protestant. Vint anys després, el 2022, el 45,7% dels habitants de la regió es declaren catòlics o han crescut en un context catòlic, enfront del 43,5% que es declara protestant. El 10% restant no es vincula a cap context religiós.
La tradició tant catòlica com protestant segueix pesant considerablement a l’Úlster, i la majoria demogràfica nacionalista ha proporcionat els vots necessaris per aconseguir una primera ministra republicana. A diferència del Principat de Catalunya, on segons les dades d’IDESCAT del 2022, els naixements de catalans van disminuir un 2,3%. La disminució del pes proporcional dels catalans a Catalunya es reflexa amb les victòries del PSC unionista cada vegada més àmplies a les grans ciutats del Principat.
El paper de la demografia sempre ha estat fonamental per les nacions per mantenir la seva hegemonia social, política i cultural respecte el colonitzador. Així està passant a Irlanda del Nord, on la dinàmica demogràfica ha contribuït a redefinir l’equilibri polític i cultural, influenciant directament la configuració del govern. A Catalunya, sens dubte, les tendències demogràfiques també tindran un impacte significatiu en el panorama polític, modelant les preferències dels votants i influint en les dinàmiques sociopolítiques.
