Aquesta entrevista forma part de la cobertura a peu de carrer que hem dut a terme per explicar i donar veu al moviment agrari, feta el dia 7 de febrer de 2024 a la ciutat de Barcelona.
-Estem aquí amb l’Enric, del Vallès Oriental. Primer de tot, Enric, què… Com heu viscut aquestes grans protestes? Quina ha estat la vostra experiència, fins ara?
Bé, com una més de les protestes, ja que tot sovint fem alguna manifestació perquè ens sentiu o per reivindicar les nostres propostes. L’experiència és maca i amb esperança de poder canviar. De poder canviar un mica el sistema. És un sistema agrari, s’està tornant molt industrialitzat amb molta pressió o molt domini de les grans cadenes i lo que volem és una agricultura més sostenible, més local, més petita, que puguem viure tots. Lo que no pot ser és que cada any hàgim de tenir més maquinària, més terres per poder anar a guanyar lo mateix.
I el motiu de venir, bé, és aquest, o els motius de venir és perquè estem cansats de tanta burocràcia, cada vegada estem més davant de l’ordinador que no pas davant de les vaques o davant d’un tractor per llaurar. L’altre motiu és que volem tenir preus justos. Preus justos vol dir que nopot ser que els intermediaris es guanyin la vida a costa de nosaltres. I el tercer motiu és que la ciutadania ens respecti, que tinguin un respecte a l’agricultura. Ens sentim poc acompanyats.
-Per tant, quines serien, més o menys, les demandes cap a la Generalitat o el Govern Espanyol o la Unió Europea? Quins són les qüestions que voleu tractar?
Mira, la meva opinió és que jo crec que Europa vol una agricultura ecològica amb pocs herbicides, fungicides, tot això. Em sembla molt bé, em sembla molt bé. No vol uns agricultors productius. Per tant, si volen una agricultura més ecològica, ens han de pagar aquest servei. Jo per mi, a Europa, lo que vol és que el tercer món produeixi per Europa i els agricultors que estem a Europa mantinguem el territori.
Mantenir el territori vol dir prevenció d’incendis, vol dir biodiversitat, vol dir qualitat d’aigua, qualitat d’aire. Això val diners. No pot ser que ho fem gratuïtament. Està bé que no vulguin que guanyem de la terra, però si volen un servei, els serveis es paguen. Prou que es paga un servei per netejar els carrers. Doncs, directament, si la ciutadania europea o els buròcrates europeus volen una Europa més ecològica, cap problema. Ara, hem d’estar disposats a treballar així. Ja ens agrada, però se’ns ha de valorar. Hem de viure dignament. No podem viure escanyats.
-D’acord, Enric. I quin missatge seria el que tu llençaries cap a la població a l’opció catalana sobre què poden fer en general per millorar la situació de la pagesia i per ajudar-vos específicament als pagesos?
Mira, lo primer que poden fer és respectar-nos el nostre ofici. Com poden respectar el nostre ofici? Comprant el producte de proximitat. Que tinguin respecte sobre els nostres camps, sobre les nostres propietats. Però a vegades trobem que ens xafen els camps. També la ciutadana ens ha de tenir respecte i que ens cuidin, ens sentim abandonats, ens sentim maltractats. Tota la gent de ciutat ve a passejar per les nostres finques. Cap problema. No em fa res que la gent vingui a passejar, perquè així no van al psicòleg. Però clar, estem donant un servei que tampoc no ens recompensa res. Els que tenim boscos, jo tinc finca forestal, estic donant oxigen, estic fent un intercanvi de CO₂ a través dels meus pins i tampoc no tinc cap benefici. Creiem que ha d’haver un intercanvi o se s’ha de valorar la feina que fem, directament o indirectament. Com? Doncs bé, podríem dir-ne un sou fix, un sou mínim, mensual o no ho sé.
