Diuen que al menjador social de Lleida a partir d’ara no hi haurà carn de porc i tot el menú serà “halal”. No pas per als musulmans, no, sinó per a tothom. A moltes escoles es veu que el menú ja és “halal”. No pas només per als musulmans, sinó per a tots els infants. A molts bars de Catalunya regentats per no musulmans ja anuncien molts entrepans de pollastre com a “halal”. I si no ets musulmà i el vols de pollastre l’entrepà te l’has de menjar “halal” encara que no ho vulguis. O anar-te’n a un altre bar.
Recordem que la carn “halal” és el producte del sacrifici de l’animal en qüestió seguint una sèrie de ritus religiosos musulmans, entre els quals el costum del sacrifici sense atordiment, un costum que a molts països d’Europa no està prohibit. A Catalunya el percentatge d’animals sacrificats als escorxadors seguint el ritus musulmà ja és molt elevat. La Generalitat de Catalunya fa ben poc fins i tot va presentar una marca de menjar “halal” que es diu Halal Catalunya, la qual el govern Aragonès d’ERC va anar a donar a conèixer a l’Aràbia Saudita. A l’Estat espanyol el sacrifici sense atordiment que fan servir els musulmans no està prohibit, segurament conseqüència d’algun dels pactes ocults del regne d’Espanya amb el Regne del Marroc que algun dia algú haurà d’investigar.
El cas és que, a poc a poc, ens van imposant uns costums alimentaris i religiosos estrangers, aliens a la nostra tradició i a la nostra gastronomia. I ens els imposen a tots, no només a aquells que practiquen la religió musulmana. Pas a pas van introduint els principis de la seva religió en el nostre dia a dia. I tot perquè nosaltres volem ser acollidors, multiculturals i bones persones. Doncs no. Hauríem de ser intransigents en allò que és nostre. No volem que Catalunya es converteixi en allò que no ha estat mai, perquè quan ens hàgim convertit en una altra cosa ja no serem catalans ni això serà Catalunya.
El mateix va passar amb la llengua. Quan amb l’excusa de dominar bé una altra llengua com és el castellà els bonistes nostrats defensaven (i defensen) durant la dècada de 1980 i 1990, abans de la gran onada migratòria del segle XXI, el bilingüisme català-castellà, un multiculturalisme avant-la-lettre, allò que en realitat feien era posar la làpida al damunt de la tomba de la llengua catalana.
Si aquest fenomen “bonista” i “multiculturalista” ja el vam viure fa anys amb els colons espanyols i la seva imposició de la llengua castellana a tots els catalans, ara estem començant a entrellucar la substitució dels nostres costums i les nostres tradicions per uns altres, aquest cop vinguts de la riba sud de la Mediterrània. Això ja ho vam veure el mes de desembre passat a Berga quan per no “ofendre” alumnes musulmans, però sobretot les seves famílies, es va deixar de representar els Pastorets a l’escola de Sant Joan, per ser un costum massa cristià. Una palada més de terra per acabar d’enterrar la nostra cultura.
