El text, amb el suport d’Enric Vila, Àstrid Bierge, Víctor Puig i l’equip del pòdcast «Casablanca», reclama recuperar el poder polític dels catalans i denuncia el que defineix com a «colonialisme castellà»

Abel Cutillas ha redactat el manifest «Llibertat i descolonització», un text nacionalista que planteja una nova estratègia política per a Catalunya i que culmina amb una convocatòria de mobilització al carrer per al 3 d’octubre.

La iniciativa compta amb el suport d’Enric Vila, Marina Porras, Víctor Puig i l’equip del pòdcast «Casablanca». També s’hi ha adherit, de moment, l’organització juvenil nacionalista Nosaltres Sols!, que ha comunicat a Estat.cat el seu suport a la manifestació.

El manifest parteix d’una determinada interpretació de la història contemporània de Catalunya i de la seva relació amb l’Estat espanyol. Els autors sostenen que, durant el segle XIX, els catalans van intentar disputar als castellans l’hegemonia de l’Estat i destaquen el pes econòmic, industrial, cultural i polític que Catalunya hauria tingut en aquell moment. Segons el text, durant el segle i mig posterior els castellans haurien acabat apropiant-se de l’Estat mitjançant un procés que els autors associen a dictadures, guerres, legislació i «enginyeria demogràfica, espoli financer i apropiació cultural».

Una revisió del catalanisme, l’independentisme i el nacionalisme

Un dels apartats centrals del manifest és el que porta per títol «Els tres errors», en què els autors qüestionen tres grans tradicions polítiques catalanes.

El primer seria, segons el document, «l’error del catalanisme», consistent a pretendre reformar l’Estat o reproduir-lo a petita escala a Catalunya. El segon seria «l’error de l’independentisme», que els autors acusen d’haver considerat l’Estat espanyol com un element exogen i d’haver rebutjat qualsevol relació amb el poder. El tercer seria «l’error del nacionalisme», al qual retreuen haver plantejat la qüestió catalana en termes ètnics i haver optat per l’aïllament en lloc de fer créixer la personalitat nacional de Catalunya.

El manifest considera que aquestes tres aproximacions han impedit abordar el problema com una qüestió fonamentalment política: la disputa pel poder. En aquest sentit, afirma que el conflicte no s’ha d’entendre simplement com una qüestió relativa a l’existència de l’Estat, sinó que situa en el centre del seu diagnòstic el que defineix com a «colonialisme castellà i la seva cultura política i del poder».

Crítica al procés independentista

Els autors també fan una lectura crítica del procés independentista de la dècada passada. Consideren que el moviment va significar, en realitat, que els catalans acceptessin renunciar a la seva participació en l’Estat espanyol a canvi d’obtenir la llibertat política.

El manifest interpreta el 9N i l’1 d’octubre com una oferta dels catalans de renunciar als seus drets històrics sobre l’Estat a canvi de la llibertat política. La resposta de l’Estat, que els autors resumeixen en «les porres i les presons», i la posterior actuació dels dirigents independentistes haurien conduït, segons el text, la relació entre Catalunya i Espanya a un «cul de sac».

La immigració i la «descolonització»

La part final del manifest, titulada «Llibertat i descolonització», posa el focus en les polítiques migratòries del Govern espanyol. El document considera que la regularització massiva d’immigrants impulsada per Pedro Sánchez respon a una «lògica colonial» i la qualifica com un dels principals atacs contra Catalunya des del 1939.

Els autors relacionen immigració, demografia i llengua i sostenen que l’Estat estaria utilitzant l’«enginyeria demogràfica» per dissoldre políticament els catalans. També denuncien un procés d’empobriment i desarrelament que, segons el manifest, convertiria els catalans en una ciutadania dependent.

El text afirma que Catalunya està sent «agredida com a nació» en diversos àmbits i reclama una resposta política catalana tant als carrers com a les institucions, incloent-hi les institucions europees.

«Descolonitzar» Catalunya

Davant d’aquesta situació, el manifest defensa una «descolonització interior d’Europa» que hauria de començar a Catalunya i que, segons els seus autors, s’hauria de desenvolupar «de dalt a baix».

La proposta passa per reconstruir el sistema polític català, modificar les jerarquies que, segons el text, són conseqüència de l’«ocupació», i substituir les actuals estructures de poder. Els autors reclamen també «expulsar les oligarquies colonials», anul·lar els partits que consideren responsables de la situació actual i recuperar una actuació política pròpiament catalana.

El manifest defensa, en definitiva, que els catalans han de tornar a situar-se com a subjecte polític i traduir la seva «existència nacional en fets». Per als seus impulsors, això passa per recuperar el poder polític i demostrar públicament la voluntat de «protegir, alliberar i governar» Catalunya.

La convocatòria queda concretada en l’última frase del document: «Per això us convoquem a manifestar-vos el dia 3 d’octubre: per la llibertat dels catalans i per la descolonització de Catalunya.»

La manifestació pretén convertir-se així en el primer gran acte públic d’aquest nou espai polític, que situa en el centre del seu discurs la recuperació del poder dels catalans, la defensa de la identitat nacional i la denúncia del que els seus promotors consideren un procés de despossessió política, demogràfica i cultural.