La derrota catalana a la Guerra de Successió no va significar, per a tothom, el final de la resistència armada. Durant anys, diversos grups de guerrillers van continuar combatent el nou règim borbònic castellà instal·lat a Catalunya. Entre tots ells destaca especialment Pere Joan Barceló i Anguera, conegut popularment com a Carrasclet o Carrasquet, una de les figures més llegendàries de la resistència catalana del segle XVIII.
Nascut l’any 1682 al mas de Francisco de Capçanes, al Priorat, Carrasclet provenia d’una família vinculada a les muntanyes i a l’activitat forestal. El seu pare, Francesc Barceló, era llenyataire i carboner i havia estat capità d’una companyia de fusellers que combatia a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió. Va morir en un combat a Móra d’Ebre el 1706.
Pere Joan i el seu germà Francesc van seguir també la tradició familiar i van dedicar-se a transportar llenya i carbó de carrasca de Falset a Reus. Precisament aquesta activitat els hauria valgut el sobrenom de Carrasquets o Carrasclets, que acabaria convertint-se en el nom pel qual Pere Joan Barceló passaria a la història.
Un fuseller a la Guerra de Successió
Durant la Guerra de Successió, Barceló va formar part de les forces austriacistes, que defensaven Catalunya i les seves Constitucions i llibertats davant l’absolutisme borbònic francocastellà. L’any 1707 ja havia assolit el grau d’alferes en la companyia de fusellers del seu pare, mentre que el seu germà Francesc n’esdevenia tinent.
En plena guerra, el 23 de desembre de 1708, Pere Joan Barceló es va casar a l’església de Capçanes amb Josefina Figueres i Margalef i es va establir a Marçà. Però el conflicte encara duraria uns quants anys.
El setembre de 1714, Barcelona va caure davant les forces hispanofranceses i, posteriorment, també va capitular Cardona, un dels darrers nuclis de resistència. Carrasclet era aleshores capità d’una companyia de fusellers de muntanya sota les ordres del coronel Antoni Vidal.
El 28 de setembre va obtenir el perdó reial i es va retirar a la seva casa familiar de Marçà. Semblava que la seva etapa de combat havia arribat al final. Però no seria així.
D’una guerra perduda a la guerra de guerrilles
Després de la victòria borbònica, la repressió contra els partidaris de l’arxiduc Carles es va intensificar. Carrasclet va ser detingut després d’enfrontar-se amb un tinent borbònic que l’havia injuriat. Va aconseguir escapar saltant una tàpia i es va refugiar a les muntanyes del massís de Llaberia. Quan va tornar a Falset, va ser detingut novament, però va tornar a fugir. A partir d’aleshores començaria la seva trajectòria com a guerriller.
Des de la serra de Llaberia va organitzar una partida que actuava contra les forces castellanes presents al país. La persecució va arribar també a la seva família: els soldats borbònics van capturar la seva mare i diversos familiars.
Carrasclet, però, va aconseguir importants èxits militars. Va derrotar els borbònics al coll de la Teixeta i posteriorment va obtenir noves victòries als combats de Duesaigües i Escornalbou. La seva fama va començar a créixer ràpidament.
El retorn a la lluita internacional
L’any 1718, després d’un període de clandestinitat i de combats contra les forces castellanes al sud de Catalunya, Carrasclet va passar a la Catalunya ocupada per França. En aquell moment estava a punt d’esclatar la Guerra de la Quàdruple Aliança, un conflicte europeu que enfrontaria les potències de la coalició contra la monarquia de Felip V.
En aquest context, el duc de Berwick, mariscal de l’exèrcit borbònic francès i antic comandant del setge de Barcelona, va oferir a Carrasclet el grau de coronel de fusellers de muntanya. La proposta tenia un objectiu clar: que Carrasclet tornés a Catalunya i organitzés una guerrilla contra les tropes espanyoles. En cas de victòria, es preveia el restabliment de les Constitucions de Catalunya. Carrasclet va acceptar.
Una guerrilla de milers d’homes
Retornat a Catalunya, va aconseguir reunir uns 8.000 homes i va emprendre una important campanya de reclutament i recollida d’armes pels pobles. El seu coneixement de la terra constituïa una de les seves principals armes. Carrasclet coneixia especialment bé les serres de Prades, el Montsant, la Mussarra, l’Argentera i Llaberia. Aquelles muntanyes li permetien moure’s amb rapidesa, a la vegada que refugiar-se i aparèixer de manera inesperada davant les forces castellanes.
La seva guerrilla va estendre les seves accions per bona part del sud de Catalunya.
L’any 1719, per iniciativa del duc de Berwick, Carrasclet va intentar atacar Tarragona, però l’operació no va arribar a prosperar. Posteriorment, les seves forces van actuar en diferents poblacions del Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Camp de Tarragona.
Va atacar Reus, Riudoms i Valls. A Valls, però, la seva ofensiva va fracassar davant la resistència de la milícia local, dirigida per l’alcalde Pere Antoni Veciana. Aquesta milícia seria l’origen dels futurs Mossos d’Esquadra.
De la Catalunya ocupada pels castellans al Rosselló i Viena
La guerra va arribar al final i el gener de 1720 es va signar la pau entre Felip V i les potències de la Quàdruple Aliança. Carrasclet va abandonar la Catalunya sota ocupació castellana i va tornar al Rosselló amb els seus homes. A Cotlliure es va embarcar cap a Maó, aleshores sota domini britànic, i d’allà va dirigir-se a Viena.
El Consell d’Espanya li va oferir una retribució corresponent al seu rang de coronel. Posteriorment, Carrasclet i la seva esposa van viure durant un temps a Buda, a Hongria, després d’haver-hi adquirit terres. Tanmateix, la seva vida militar encara no havia acabat.
Un patriota català a les guerres europees
L’any 1734, dues dècades després de la derrota de 1714, Carrasclet va tornar a empunyar les armes. Aquesta vegada ho va fer al servei de l’emperador Carles, participant en la campanya de Nàpols contra les forces francoespanyoles, en el marc de la Guerra de Successió polonesa. Va combatre a la batalla de Bitonto, però va ser capturat per les tropes borbòniques i conduït presoner a Cadis. No recuperaria la llibertat fins a l’any 1740, quan va poder retornar a Àustria.
Però encara tindria una darrera etapa militar. La mort de l’emperador Carles VI va desencadenar la Guerra de Successió austríaca. Carrasclet va tornar a entrar en combat, aquesta vegada com a coronel d’un cos de tropes regulars al servei de l’emperadriu Maria Teresa. La seva trajectòria militar, iniciada dècades abans a les muntanyes del Priorat, acabaria molt lluny de Catalunya.
A principis de setembre de 1743, Carrasclet va morir en combat a la població de Breisach el Vell, prop del Rin, en una zona fronterera entre els territoris alemanys i França. Tenia 61 anys.
Va ser enterrat amb tots els honors militars.
Una vida de soldat en defensa de Catalunya
La biografia de Pere Joan Barceló mostra fins a quin punt la Guerra de Successió va tenir conseqüències que es van perllongar molt més enllà de la caiguda de Barcelona el 1714.
Carrasclet va passar de ser un fuseller austriacista a convertir-se en guerriller contra el règim nou règim borbònic castellà imposat a Catalunya, i posteriorment en oficial al servei de la causa austríaca. La seva trajectòria el va portar de les muntanyes del Priorat fins als camps de batalla d’Itàlia, Hongria, Àustria i el Rin.
Per això, Carrasclet no és només una figura de la Guerra de Successió catalana. La seva vida representa també la continuació de la seva lluita per Catalunya, per la recuperació de les seves Constitucions i llibertats després de la derrota i arreu on fos possible lluitar contra l’ocupació castellana.
Si en voleu saber més:
Antoni Muñoz. Antoni Vidal i Talarn i Pere Joan Barceló (Carrasclet). Dos defensors de la terra (1700-1720). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2018.
Francesc Serra Sellarés. Els herois del 1714. Els defensors de Catalunya. Editorial Base. Barcelona. 2013.
