El Partit Quebequès (PQ) ha guanyat les eleccions del Quebec i tornarà a governar la nació nord-americana dotze anys després de la seva darrera victòria electoral. La formació independentista encapçalada per Paul St-Pierre Plamondon ha obtingut 59 dels 127 escons de l’Assemblea Nacional, cinc per sota de la majoria absoluta, i haurà de governar en minoria.
El resultat torna a situar la independència al centre de la política quebequesa, amb el compromís del PQ de celebrar un tercer referèndum sobre la sobirania durant la pròxima legislatura. Però el projecte polític amb què els independentistes han recuperat el govern va molt més enllà de la qüestió nacional.
Reduir la immigració i recuperar-ne el control
Un dels principals eixos del programa del Partit Quebequès és precisament la immigració. La formació defensa una reducció molt significativa dels fluxos migratoris i reclama que el Quebec recuperi capacitat de decisió sobre una qüestió que considera fonamental per al futur del país.
El PQ vol reduir almenys a la meitat la immigració temporal i situar entre 250.000 i 300.000 el nombre de residents no permanents al final d’un mandat de quatre anys. També proposa establir un objectiu d’uns 35.000 nous residents permanents cada any i reduir el nombre de treballadors estrangers temporals fins a aproximadament 40.000.
La formació independentista considera que els actuals nivells d’immigració generen una pressió excessiva sobre l’habitatge, els serveis públics i la capacitat d’integració lingüística del Quebec. Per això, planteja una política migratòria més restrictiva i sotmesa a uns objectius numèrics clarament definits.
El francès, al centre de la política migratòria
La reducció de la immigració va estretament vinculada, per al PQ, a la defensa del francès com a llengua nacional del Quebec. El partit considera que la política migratòria ha de contribuir a reforçar la continuïtat lingüística de la societat quebequesa.
En aquest sentit, proposa donar prioritat als immigrants que ja tinguin coneixements de francès i reforçar les exigències lingüístiques per als immigrants i els treballadors estrangers. També vol limitar el nombre d’estudiants internacionals fins a situar-lo al voltant dels 50.000.
Aquesta concepció situa immigració i llengua dins d’un mateix projecte polític: el PQ defensa que la capacitat d’un país per decidir quantes persones acull i quins requisits han de complir forma part de la seva capacitat per preservar la seva identitat nacional.
«Reprendre el control» de la immigració
Durant la campanya electoral, Paul St-Pierre Plamondon ha insistit en la necessitat que el Quebec recuperi el control sobre el seu sistema migratori. El dirigent quebequès considera que els actuals nivells d’immigració no s’ajusten a la capacitat del país en àmbits com l’habitatge, els serveis públics o la integració lingüística.
La qüestió té també una dimensió institucional. Una part important de les competències migratòries corresponen al govern federal canadenc, i el Partit Quebequès considera que aquesta situació limita la capacitat del Quebec per definir la seva pròpia política.
D’aquesta manera, el control de la immigració apareix integrat en el projecte sobiranista del PQ. Per a la formació, disposar de plena capacitat per decidir sobre immigració és una de les conseqüències naturals d’esdevenir un estat independent.
Independència i política migratòria, dues cares del mateix projecte
La victòria electoral del Partit Quebequès torna a posar sobre la taula el debat sobre la independència, però ho fa en un context en què la immigració ocupa un espai molt més destacat que en altres etapes del moviment sobiranista quebequès.
St-Pierre Plamondon manté el compromís de celebrar un tercer referèndum sobre la independència, tot i que ha anunciat que no convocaria la consulta mentre Donald Trump sigui president dels Estats Units.
El PQ planteja, així, un projecte nacional en què sobirania, defensa del francès i control de la immigració apareixen estretament relacionats. La seva proposta parteix de la idea que el Quebec ha de poder decidir per si mateix tant el seu estatus polític com les característiques de la societat que vol construir.
Una victòria sense majoria absoluta
El Partit Quebequès ha aconseguit 59 diputats i un 27,9% dels vots. El Partit Liberal del Quebec n’ha obtingut 40, el Partit Conservador del Quebec 19 i Québec solidaire 9.
Els independentistes hauran de governar, per tant, en minoria i buscar acords parlamentaris per tirar endavant les seves polítiques. Entre aquestes, la immigració serà previsiblement una de les qüestions que generaran més debat.
La recuperació del poder per part del Partit Quebequès representa, en definitiva, el retorn d’un independentisme que vincula explícitament la qüestió nacional amb la capacitat de controlar la immigració. La reducció dels fluxos migratoris, el reforçament del francès i la recuperació de competències davant Ottawa formen part d’un mateix projecte polític: que el Quebec pugui decidir per si mateix quin país vol ser.
