Elif Eralp, dirigent de Die Linke i principal candidata del partit d’extrema esquerra a la batllia de Berlín, ha reconegut que tant ella com el seu marit tenen por d’alguns dels seus simpatitzants, arran dels vincles que aquests mantenen amb organitzacions terroristes com Hamàs. La revelació s’ha produït després que el setmanari alemany Der Spiegel publiqués unes anotacions internes que la política havia inclòs accidentalment en la transcripció autoritzada d’una entrevista.
En una de les notes, Eralp escrivia: «Ni el meu marit ni jo volem esmentar noms concrets; ell té por d’aquesta gent, i jo també». El comentari feia referència a una pregunta sobre l’antisemitisme entre simpatitzants propalestins del seu partit, en què s’esmentava Ibrahim Ibrahim, un activista que havia assistit a la festa electoral de Die Linke després de les eleccions regionals berlineses del setembre.
La pregunta del mitjà qualificava Ibrahim de simpatitzant del terrorisme i recordava que havia descrit l’antic dirigent de Hamàs Yahya Sinwar, un dels responsables de planificar l’atac del 7 d’octubre de 2023 contra Israel, com un «heroi màrtir». Segons informacions de mitjans alemanys recollides per The Times of Israel, Ibrahim és una figura destacada del Comitè Nacional Palestí Unit (VPNK), una organització creada després del 7 d’octubre que agrupa simpatitzants de Hamàs i del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (FPLP).
La por de denunciar públicament els vincles amb el terrorisme
La polèmica va esclatar quan Eralp i el seu portaveu van enviar a Der Spiegel la transcripció autoritzada de l’entrevista sense eliminar les anotacions internes. Tot i que el portaveu havia advertit que no podien suprimir directament les preguntes dels periodistes, perquè les normes només permeten modificar les respostes, la versió final enviada al setmanari ja no contenia ni la pregunta sobre Ibrahim ni la resposta de la candidata. Les notes internes, però, sí que es van mantenir.
En aquestes anotacions, Eralp justificava la supressió de la referència per motius de seguretat personal i recordava que la policia criminal regional (LKA) ja li havia recomanat anteriorment que no esmentés noms concrets quan parlés públicament del crim organitzat. «Aleshores, la LKA va recomanar no esmentar mai noms concrets. En aquell moment es tractava del crim organitzat. Ara es tracta de persones amb vincles amb Hamàs», escrivia la política. I afegia: «No puc posar en perill ni a mi mateixa ni la meva família per Der Spiegel».
El portaveu d’Eralp va demanar al setmanari que tingués en compte els interessos de seguretat personal de la candidata, argumentant que les autoritats recomanen evitar atribuir públicament problemes polítics a individus concrets quan les seves presumptes connexions amb el crim organitzat o amb organitzacions terroristes han estat difoses pels mitjans. Der Spiegel, tanmateix, va decidir publicar les anotacions per les seves implicacions polítiques.
Una polèmica que complica l’horitzó polític de Die Linke
Eralp aspira a convertir-se en batllessa de Berlín després de la victòria electoral de Die Linke al setembre, però necessita aconseguir suports per formar una coalició, previsiblement amb l’SPD i els Verds. Les diferències amb aquestes formacions en matèria de seguretat, així com les controvèrsies sobre l’antisemitisme entre alguns dels seus simpatitzants, compliquen les negociacions.
La candidata ja s’havia desmarcat anteriorment de diversos episodis polèmics protagonitzats per sectors contraris a Israel. Entre aquests, un acte de campanya de Die Linke en què un artista va defensar una «intifada» i va corejar «Mort a les FDI!». Després de l’assistència d’Ibrahim a la celebració electoral del partit, Eralp també va condemnar les expressions de suport a la violència: «Celebrar la violència i el terrorisme és absolutament inacceptable», va afirmar, tot reiterant el seu compromís amb la protecció de la vida jueva.
Die Linke ja havia rebut crítiques per missatges contra Israel procedents d’alguns dirigents de districte, una qüestió especialment sensible a Alemanya pel seu passat nazi i l’Holocaust. Eralp, per la seva banda, havia defensat reiteradament la necessitat de protegir i fomentar la vida jueva a Berlín.
