El grup clandestí Pohjoinen Veljeskunta, conegut com la Germandat del Nord, ha difós vídeos de militants armats en què anuncia l’inici d’una lluita partisana per aconseguir la independència de Carèlia. L’organització reivindica la defensa dels pobles finoúgrics i acusa Moscou de mantenir una política imperialista. La seva força real i la seva implantació sobre el territori continuen sent desconegudes.
Una nova organització independentista ha irromput en l’escenari polític rus amb un anunci que podria obrir un nou focus de contestació al poder de Moscou. Es tracta de Pohjoinen Veljeskunta, denominació finlandesa que es tradueix com a Germandat del Nord, un grup que ha anunciat la seva disposició a emprendre la lluita armada per aconseguir la independència de Carèlia, territori del nord-oest de l’estat rus que limita amb Finlàndia.
A principis de novembre, l’organització va difondre diversos vídeos a través de les xarxes socials en què apareixen homes emmascarats i armats anunciant la preparació d’una resistència partisana contra les autoritats russes. El grup afirma defensar els interessos dels carelians i del conjunt dels pobles finoúgrics, i presenta la independència com una via per preservar la identitat nacional, la cultura i les tradicions històriques del territori.
En els seus comunicats, la Germandat del Nord qualifica el sistema polític rus de «neobolxevisme» i reivindica la memòria de les antigues resistències contra l’expansió de Moscou. També ha fet una crida a incorporar simpatitzants per desenvolupar diferents tasques, des de la propaganda i la difusió d’informació fins a les que denomina «accions directes».
Una organització de dimensions desconegudes
Malgrat l’aparició pública del grup i les seves declaracions, encara no hi ha informació independent que permeti determinar quants militants integren l’organització, quina estructura té o quina capacitat operativa disposa dins del territori rus.
Tampoc no s’ha pogut establir amb certesa on s’han enregistrat els vídeos difosos ni si els homes armats que hi apareixen formen part d’una estructura clandestina amb implantació efectiva a Carèlia.
La Germandat del Nord afirma haver participat en accions de sabotatge contra infraestructures russes. Entre els episodis que reivindica hi ha un sabotatge ferroviari en direcció a Múrmansk el novembre de 2023. També ha declarat la seva implicació en atacs contra infraestructures a la zona de Vyborg i al port d’Ust-Luga el març de 2026.
Tanmateix, no hi ha confirmació independent que aquestes operacions fossin executades per aquesta organització.
Possibles vincles amb voluntaris carelians que combaten a Ucraïna
Un dels aspectes més destacats de la nova iniciativa és la seva relació amb l’entorn dels voluntaris carelians que combaten al costat d’Ucraïna contra les forces russes.
En aquest context apareix NORD, també conegut com a Karjalan Heimoryhmä, una formació de voluntaris vinculada a combatents finoúgrics que participen en la guerra d’Ucraïna. Alguns dels seus integrants defensen la futura independència de Carèlia i la fi de la ocupació russa sobre el territori.
El 8 de novembre, el col·lectiu d’investigació ucraïnès InformNapalm va informar del suport públic de NORD a la Germandat del Nord. Aquesta coincidència política i el suport manifestat són rellevants, però no demostren que les dues organitzacions comparteixin comandament, estructura o direcció operativa.
La presència de voluntaris carelians en el bàndol ucraïnès mostra que la reivindicació nacional careliana també ha trobat un espai dins dels moviments opositors russos que s’han articulat al voltant de la guerra.
Carèlia, una terra finesa ocupada per Rússia
La qüestió careliana té unes arrels històriques profundes. Carèlia és un territori històric de l’Europa septentrional habitat tradicionalment pels carelians, un poble finoúgric lingüísticament i culturalment molt emparentat amb els finlandesos.
La seva història contemporània està marcada especialment pels conflictes entre Finlàndia i la Unió Soviètica. Després de la guerra d’hivern de 1939-1940, Finlàndia va haver de cedir importants territoris carelians a la Unió Soviètica. Les conseqüències territorials de la guerra posterior, entre 1941 i 1944, van consolidar aquesta divisió. Posteriorment, les autoritats soviètiques van iniciar una sèrie de polítiques de russificació de les terres ocupades imposant la llengua i cultura russes i afavorint la immigració de russos i habitants de la resta de la URSS cap a Carèlia.
Actualment, el territori històric de Carèlia es troba repartit entre la República de Carèlia i altres territoris del nord-oest de Rússia, així com les regions finlandeses de Carèlia del Nord i Carèlia del Sud.
La República de Carèlia forma part de la Federació Russa i té com a capital Petrozavodsk. Malgrat la seva identitat històrica i cultural pròpia, la població careliana ha experimentat un procés de disminució demogràfica i de retrocés lingüístic.
La reivindicació independentista no és nova. Després de la desaparició de la Unió Soviètica van sorgir iniciatives polítiques favorables a una major autonomia i autodeterminació. Una de les organitzacions que va defensar aquestes reivindicacions va ser el Moviment Nacional Carelià, que les autoritats russes van prohibir el 2024.
Una repercussió internacional encara limitada
L’aparició de la Germandat del Nord ha començat a trobar ressò en diversos mitjans internacionals. La plataforma britànica Popular Front, especialitzada en conflictes armats i moviments clandestins, ha difós informació sobre la declaració del grup. També se n’han fet ressò mitjans ucraïnesos, lituans i letons.
Entre les publicacions que han informat del cas hi ha RFU News, que el 10 de novembre va dedicar un article a l’anunci de la lluita armada, i el mitjà letó Lasi.lv, que l’11 de novembre va publicar una informació sobre l’aparició de la Germandat del Nord i la seva reivindicació de la independència careliana.
Un nou front de contestació al poder de Moscou?
L’aparició de Pohjoinen Veljeskunta s’emmarca en un context de creixement de les reivindicacions d’autodeterminació entre diferents pobles de la Federació Russa, especialment entre sectors de l’oposició a la guerra d’Ucraïna.
La qüestió nacional de les repúbliques i dels pobles ocupats per Rússia i per l’antiga Unió Soviètica ha adquirit una nova dimensió d’ençà de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna el febrer de 2022. Diversos moviments de l’exili han defensat la independència de països com el Tatarstan, Baixkíria, Buriàtia o Iacútia, encara que amb plantejaments i capacitats molt diferents.
En aquest escenari, la Germandat del Nord intenta situar la reivindicació nacional careliana en el terreny de la confrontació directa amb l’Estat rus.
De moment, però, no hi ha proves que permetin parlar d’una insurrecció armada consolidada ni d’una guerrilla amb presència territorial efectiva. El que sí que s’ha produït és l’aparició pública d’un grup que reivindica la independència de Carèlia i anuncia la seva disposició a combatre militarment el poder de Moscou.
La seva evolució i la possible connexió amb els voluntaris carelians que lluiten a Ucraïna seran dos dels elements que caldrà seguir per determinar si aquesta iniciativa acaba convertint-se en un moviment organitzat de resistència o si queda limitada a una campanya de propaganda i captació de simpatitzants.

