Zohran Mamdani ha estat elegit batlle de la ciutat de Nova York, convertint-se en el primer musulmà batlle de la ciutat. La seva victòria arriba en un context de promesa de “ciutat per a tots” i de reforma de l’economia urbana (habitatge, transport, salaris).
Però també suscita inquietuds per algunes de les seves declaracions públiques, tant en relació a què considera “violència” com a la seva posició davant el conflicte israelià-palestí. El socialista Mamdani, en declaracions va afirmar que «la violència és un constructe artificial», tot suggerint que actes com robatoris o invasions de propietats podrien no considerar-se automàticament violència segons la seva visió. Aquest posicionament planteja preguntes sobre com gestionarà els delictes de carrer, la propietat privada i la seguretat ciutadana la seva administració, atès que la definició de “violència” és un punt central.
Mamdani, així mateix, ha adoptat una línia d’atac frontal contra l’estat d’Israel. Ha afirmat que Israel comet “genocidi” a Gaza i que Estats Units “hi és còmplice”. Ha declinat afirmar explícitament que reconeix Israel com a “estat jueu”. Ha afirmat que, de convertir-se en batlle, la ciutat de Nova York fins i tot “arrestaria” el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu si aquest visités la ciutat, en base a crims internacionals que li atribueix.
Aquesta combinació de declaracions ha generat una forta reacció entre diversos responsables de la comunitat jueva de Nova York, que consideren que la retòrica de Mamdani pot contribuir a la normalització de discursos antisemites. Les seves declaracions sobre què és violència i Israel han advocat per advertències importants entre electors i grups d’interès. Alguns sindicats i sectors de la comunitat jueva exigeixen aclariments i garanties de seguretat per a la comunitat.
La definició de violència que adopti el batlle pot afectar les polítiques de l’NYPD (Policia de Nova York) i l’acció judicial en delictes de carrer, robatoris i invasions d’habitatges, tot generant un debat sobre quina línia seguirà l’administració.
Mamdani assumirà el càrrec el 1 de gener de 2026. Es seguirà de prop com implementarà les seves promeses —«autobús gratuït», «congelació dels lloguers», «salari mínim de 30 dòlars per hora d’aquí al 2030»— i com conciliarà aquestes mesures amb les preocupacions de seguretat i ordre públic.
Igualment, serà clau observar com articularà les polítiques de relacions internacionals de la ciutat —un àmbit que teòricament no pertany directament a un batlle, però que el seu discurs ha traslladat al món local—, i si la seva visió sobre Israel i Palestina tindrà efecte real en la diplomàcia o en relacions institucionals de la ciutat.
L’elecció de Zohran Mamdani marca un gir clar en la ciutat de Nova York: el fet que consideri que el robatori o la invasió de propietat “no sempre” siguin violència, o que qualifiqui la violència d’“artificial” ―sense haver indicat un marc definit sobre com ho distingirà una vegada en el càrrec― genera interrogants sobre quina direcció prendrà la seguretat a la ciutat. Alhora, els seus atacs a l’estat d’Israel li han valgut suport entre certes comunitats progressistes, però també alarma entre grups jueus i altres que perceben perill en la possible violència implícita que les seves declaracions sobre aquesta qüestió pot comportar.
