Aquesta entrevista forma part de la cobertura a peu de carrer que hem dut a terme per explicar i donar veu al moviment agrari, feta el dia 7 de febrer de 2024 a la ciutat de Barcelona.
– Com heu viscut aquestes grans protestes? Quina ha estat la vostra experiència, fins ara?
Bé, com una protesta més, tot sovint fem alguna manifestació perquè ens sentiu, per reivindicar les nostres propostes, demandes i necessitats. L’experiència és maca i amb esperança de poder canviar el sistema una mica, però encara ens cal molt per fer.
El sistema agrari s’està tornant molt industrialitzat, amb molta pressió i domini de les grans cadenes, això ens fa molt difícil tirar endavant. Així que el que nosaltres exigim és una agricultura més sostenible, més local, més petita, de la que en puguem viure tots. El que no pot ser és que cada any hàgim de tenir més maquinària, més terres i dedicar-hi encara més hores per, al final, anar a guanyar el mateix. Aquest és un dels motius més importants per venir a Barcelona a protestar, però hi ha molt més…
Estem cansats de tanta burocràcia, gairebé que hem d’estar més hores davant de l’ordinador que no pas amb les vaques o llaurant amb el tractor. Per altra banda, també demanem tenir preus justos. Preus justos vol dir que no pot ser que els intermediaris es guanyin la vida a costa de la nostra salut.
A més, també demanem que la ciutadania ens respecti, que la gent sàpiga qui som els que treballem per donar-los el menjar. Ens sentim poc acompanyats per les institucions i pels altres ciutadans.
– Quines són, per tant, les vostres demandes?
La Unió Europea vol una agricultura ecològica que no utilitzi ni fungicides ni herbicides, una agricultura limitada per la burocràcia, els permisos i controls. No vol uns agricultors productius, ens vol fent paperassa, però després no ens paga aquest servei. El que realment volen a la UE és que el Tercer Món produeixi productes agrícoles pels europeus. I mentrestant que els agricultors d’Europa estiguem mantenint el territori però sense produir. Perquè, al cap i a la fi, som nosaltres els que fem manteniment dels boscos i camps.
Mantenir el territori vol dir fer prevenció d’incendis, cuidar la biodiversitat, vigilar la qualitat de l’aigua i de l’aire, mantenir els boscos nets… I tot això val diners, no ho podem fer gratuïtament, no mantindrem el territori mentre que no produïm, si volen un servei, els serveis es paguen. Prou que es paga el servei de netejar els carrers.
Per tant, si els buròcrates de la UE volen una Europa més ecològica, caldrà que se’ns valori, respecti i ens permetin viure dignament, és molt fàcil: si ens continuen escanyant, les protestes creixeran, ja n’estem farts.
– Com us podem ajudar la resta de catalans?
El primer que hem d’aconseguir és que tots els catalans ens respectin a nosaltres i al nostre ofici, i la manera de respectar-nos és comprant sempre el producte de proximitat. Per altra banda, cal que tinguin respecte sobre els nostres camps, les nostres propietats i els nostres animals. És molt freqüent trobar que t’han aixafat els camps, que hi han caminat sense cap precaució. Ens heu d’entendre, molta gent de ciutat ve a passejar per les nostres finques i no hi ha cap problema.
No em fa res que la gent vingui a passejar pel camp, perquè així s’estalvien d’anar al psicòleg. Però clar, estem donant un servei que tampoc no ens recompensa en res. Per no parlar dels que tenim boscos, jo tinc una finca forestal de la qual cuido i en un altre dia ja parlarem dels reptes que suposa… Tornant a la protesta d’avui, creiem que ha d’haver-hi un intercanvi just i que s’ha de valorar la feina que fem, sigui directament o indirecta. Com? Doncs bé, podríem començar a parlar dels penosos preus als quals van els nostres productes, o de la burocràcia absurda que ens obliguen a fer.
