L’ensenyament és un pilar fonamental per al desenvolupament social, econòmic i cultural d’una societat. A Catalunya, com en molts altres indrets del món, l’ensenyament és una qüestió central que ha estat sotmesa a anàlisis constants i a canvis estructurals al llarg dels anys. L’informe PISA del 2023, publicat recentment, ha posat de manifest alguns reptes importants per al sistema educatiu català.

Aquesta valuosa eina d’avaluació internacional ha posat de manifest una davallada significativa en els nivells de competència dels estudiants catalans en àrees clau com matemàtiques, comprensió lectora i ciències. Ens trobem en un estat crític. Aquest descens, lluny de ser un fenomen aïllat, revela una problemàtica estructural que ha estat gestant-se durant anys.

Un altre aspecte preocupant és la davallada de l’ús del català, la llengua pròpia de Catalunya. Aquesta tendència a la disminució de l’ús del català entre els joves posa en perill la seva preservació com a llengua viva i vibrant. És essencial promoure activament l’ús del català en tots els àmbits de la vida quotidiana i reforçar-ne la presència en l’àmbit escolar.

Els resultats d’aquest informe són alarmants i requereixen una anàlisi detallada dels factors que hi contribueixen. Una de les preocupacions destacades, segons informà el Departament d’Educació abans de retractar-se més tard, és la sobrerepresentació de la població immigrant dins del sistema educatiu. Tot i que la diversitat és una riquesa, també comporta desafiaments, com les barreres lingüístiques i culturals que molts estudiants immigrants han de superar

La crisi educativa a Catalunya no és una qüestió aïllada, sinó un reflex d’una problemàtica més ampla que afecta la societat en el seu conjunt. Per garantir un futur millor per a l’educació catalana, és imprescindible actuar amb determinació i compromís per abordar els reptes identificats i restaurar la confiança en el sistema educatiu.

Així doncs, cal explorar en profunditat les causes d’aquesta crisi i desenvolupar estratègies efectives per afrontar-la. En els últims 6 anys i 6 mesos, ERC ha sigut el partit responsable dels titulars del Departament d’Educació i, en gran part, de la seva davallada. Consellers com Josep Bargalló, que van heretar el Departament d’Ensenyament de CiU, van desmantellar el model que hi havia establert per a instaurar el seu; un canvi que no ha estat del tot efectiu, com hem pogut corroborar aquests últims anys.

Hem pogut veure com els canvis que han efectuat els consellers Bargalló, Cambray i Simó, tot desmantellant el model que havien establert les conselleres Rigau i Ruiz. Una de les principals modificacions fou la decisió d’abolir els exàmens de recuperació de setembre per als estudiants de secundària. Segons Bargalló, aquesta mesura suposava un canvi de paradigma en la concepció de l’avaluació, prioritzant el treball en equip sobre la memorització de continguts. A més, també es va revisar el model d’immersió lingüística per tal d’ampliar les hores de castellà a les escoles.

També es va anunciar la creació de nous instituts-escola, amb l’objectiu de proporcionar una educació integral des dels 3 fins als 16 anys en un mateix centre públic. Altres mesures adoptades inclouen la recuperació de les subvencions per a les guarderies, l’aposta per una educació més competencial i la reorganització interna del Departament d’Educació per adaptar-se als nous objectius educatius.

Aquesta sèrie de modificacions per part del conseller Bargalló, i prolongades per Cambray i Simó, han pogut tenir un efecte negatiu en el sistema educatiu català, sobretot en l’àmbit lingüístic i competencial. La crisi educativa que patim a Catalunya és una qüestió complexa que requereix una resposta integral i col·lectiva, però que sigui ja, per a evitar caure més baix en aquest àmbit tan important per la societat catalana.

Després d’aquests resultats, la ciutadania recordarà la importància de l’Ensenyament per sobre de l’Educació.