Diverses entitats culturals de la Franja han fet públic un comunicat conjunt en defensa del català a l’Aragó davant les mesures anunciades pel govern aragonès del PP i Vox, que, segons denuncien, pretenen “alliberar Aragó de la imposició del català”. Les organitzacions signants rebutgen aquesta visió i afirmen que el català “no és cap imposició”, sinó “una llengua autòctona, patrimonial i històrica” dels territoris de la comunitat autònoma aragonesa on és parlat.
El manifest, impulsat per la Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), recorda que el català és la “llengua materna de milers d’aragonesos des de l’Edat Mitjana” i acusa les institucions de tergiversar la realitat històrica i acadèmica quan es nega el seu nom o legitimitat.
El text també alerta sobre la situació de vulnerabilitat del català i de l’aragonès, que defineix com a “llengües històricament minoritzades” i en una “situació clara de desprotecció institucional”. Les entitats denuncien que la legislació lingüística vigent a Aragó no garanteix plenament els drets lingüístics dels parlants i remarquen que aquesta situació s’agreuja per la despoblació rural i la immigració que ha portat milers d’estrangers a les comarques de la Franja.
A més, el comunicat critica la supressió de programes escolars, ajudes culturals i estructures de suport acadèmic relacionades amb les llengües pròpies d’Aragó. En aquest sentit, recorda que diversos informes del Consell d’Europa han instat reiteradament les administracions aragoneses a reforçar la protecció i promoció d’aquestes llengües, especialment en l’àmbit educatiu.
Les entitats signants reivindiquen “un Aragó plural i fidel a la seua història” i rebutgen “qualsevol intent d’imposar models uniformitzadors que empobreixen la seua realitat cultural”. El comunicat conclou exigint a les institucions aragoneses que garanteixin “l’ús, el respecte, la protecció i la promoció activa del català i de l’aragonès”.
Entre les organitzacions que subscriuen el text hi ha l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), el Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb) i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC).
