Que l’Ensenyament a Catalunya fa dècades que ha entrat en una llarga agonia és una evidència. Els resultats de l’informe PISA per a la comunitat autònoma de Catalunya ho han fet ben palès. I cada cop són més els docents que se n’adonen i ho denuncien, malgrat que els diferents departaments (d’Ensenyament o d’Educació, els dos noms que ha tingut al llarg dels anys) dels diferents governs de la Generalitat ho amaguen i no fan res per a revertir-ho. Hem parlat amb dos professors que exerceixen la docència a la comarca del Maresme i les respostes a les nostres preguntes expliquen, amb pèls i senyals, quins són els grans dèficits i els grans mals de l’Ensenyament al Principat de Catalunya. Ni un ni l’altre ha volgut que es fes pública la seva identitat. Tenen por de patir mobbing i de rebre represàlies a nivell laboral. Els noms que apareixen en l’entrevista són ficticis.
Molta gent critica que els mètodes pedagògics que prevalen en l’ensenyament català (treball per projectes, etc…) van en detriment de l’adquisició de coneixements per part dels alumnes. Hi esteu d’acord?
Toni: El departament d’Educació dissenya models que són molt complexos d’aplicar a l’aula i van en detriment dels coneixements. El model actual propicia un desestructurament d’allò que ha estat el coneixement clàssic, i així la Història ja no s’imparteix amb la base d’un marc espacial i temporal. Tot s’ha convertit en una mena de pupurri temàtic i és molt difícil estructurar el coneixement si no hi ha uns criteris clars.
Jaume: És evident que amb les noves tendències pedagògiques es passa d’un model educatiu basat en l’adquisició de continguts a un model basat en un aprenentatge competencial, que bàsicament és dotar d’eines a l’alumnat per tal d’arribar a solucions a reptes basats en situacions d’aprenentatge emulant una suposada realitat propera. Aquest model va en detriment de l’adquisició de continguts perquè sota una justificació pretesament competencial limita molts aspectes crucials de l’aprenentatge (memòria, esforç, voluntat, compromís, lògica).
El departament d’Educació dissenya models que són molt complexos d’aplicar a l’aula i van en detriment dels coneixements.
Pel que fa la llengua d’ús a les aules per part dels professors… els professors s’adrecen en català als alumnes?
Jaume: Tots els professors en principi fan la classe en català. El problema és quan s’adrecen als alumnes individualment. Aleshores, com que la majoria d’alumnes parlen en castellà, els professors castellans i força de catalans se’ls adrecen en castellà. Molts professors es passen al castellà perquè és la llengua majoritària dels alumnes de l’aula.
Toni: Estic d’acord amb en Jaume. Les classes es fan en català com a llengua d’ús primari, tan si el profesor és català com si és castellà. Però com que la gran majoria dels alumnes són castellans o immigrants no castellans que han fet seva la llengua castellana, molts professors es passen al castellà. I això passa també perquè molts professors són castellans i no volen fer la classe en català. L’altre drama és el fet que cada vegada hi ha més docents que entre ells parlen en castellà davant dels alumnes, fet que tira per terra tota la feinada que fem els mestres compromesos amb el català i la seva supervivència a les aules.
Cada vegada hi ha més docents que entre ells parlen en castellà davant dels alumnes, fet que tira per terra tota la feinada que fem els mestres compromesos amb el català
Pel que fa l’avaluació, hem sentit a dir que els alumnes no poden repetir curs i que estan obligats a aprovar a tothom. És cert això?
Jaume: Ja no podem puntuar del 0 al 10, hem de puntuar del 0 al 4. Has de puntuar per criteris d’avaluació, uns criteris incomprensibles, abstractes, que no tenen res a veure amb els coneixements que s’han d’impartir a cada etapa. Ara ens obliguen a aplicar el treball per competències i tots sabem que això porta al fracàs. Els nivells PISA han baixat en picat d’ençà que es treballa així. Els equips directius et vigilen i volen que treballis per competències i criteris d’avaluació, en base a les competències, no pas en base dels continguts. Com a professor no entenc què és el que he d’avaluar i al final el que faig és acabar avaluant amb els criteris de tota la vida.
En comptes d’avaluar continguts entres en un àmbit, el de les competències, en un nivell de raonament lògic que no és el que es correspon amb l’edat dels alumnes. S’hauria d’avaluar l’alumne segons la seva capacitat cognitiva en aquell moment. I si no pots valorar coses concretes sinó abstractes, com es fa ara, entres en l’àmbit de la subjectivitat de cada professor i això és negatiu. De vegades penso que l’objectiu de tot plegat és que els joves siguin cada cop més idiotes.
Ara ens obliguen a aplicar el treball per competències i tots sabem que això porta al fracàs.
Toni: A l’ESO no et deixen fer repetir de curs a un alumne si no es tracta d’un cas excepcional, encara que hagi suspès moltes matèries. Ara cal raonar molt justificadament, repeteixo, molt justificadament, que l’alumne, si repeteix curs millorarà. Si es considera que repetir no el farà millorar se’l passa de curs. La conseqüència de tot plegat és que com que els alumnes saben que podran passar de curs això els desincentiva a aprendre.
Jaume: A l’ESO s’està implementant que a cada curs s’han de fer projectes, que és una cosa etèria, indeterminada, que treu hores a les assignatures curriculars, que són les que aporten coneixements específics. En canvi aquesta assignatura està oberta a la planificació de cada centre, amb professors que no estan preparats per fer una assignatura d’aquest tipus (si és que aquí hi ha alguna pedagogia eficient que ajudi els nois a aprendre quelcom, cosa que dubto). Un despropòsit rere un altre despropòsit. Aquestes mesures van encaminades a perjudicar els alumnes als quals els costa més i, per tant, com més oberta és la classe, menys constància i treball hi posen aquests alumnes, perquè no tenen hàbits.
A la meva escola volien fins i tot eliminar els llibres de text. Al final no ha estat així, però han posat uns llibres de text molt senzillets. Em fa l’efecte que el que vol el Departament d’Educació és fer pujar una generació d’ignorants.
Com que els alumnes saben que podran passar de curs això els desincentiva a aprendre.
Com és l’ensenyament de la història a les aules? S’ensenya tal com es feia tradicionalment?
Toni: S’ha passat a l’ensenyament de la Història des d’un enfocament temàtic, a partir de grans conceptes com la democràcia, els moviments socials, el feminisme, els drets humans, etc… Abans aquests grans conceptes s’ensenyaven com a conseqüència dels fets històrics que els havien produït i de la interpretació econòmica, social i política d’aquests fets històrics. Ara se’ns fa “atacar” aquests conceptes directament, i si no podem explicar el rerefons històric, a nivell epistemològic, aquest trencament de la coherència de la linealitat temporal de la Història no permet a l’alumne interpretar correctament els fets històrics que objectivament es van produir i els moviments socials que se’n van derivar. D’aquesta manera, als professors en comptes d’ensenyar Història sembla que se’ns demani adoctrinar ideològicament als alumnes amb l’excusa de la Història.
Jaume: Estic d’acord amb en Toni. Els fets històrics queden com a subsidiaris de grans conceptes ideològics, els quals són allò que realment es vol transmetre. No interessa que els alumnes coneguin els grans fets de la Història sinó una sèrie de conceptes ideològics que són els que prevalen a l’Acadèmia ara mateix. S’està educant diverses generacions en el desconeixement dels fets empírics per adoctrinar els alumnes en una ideologia que ara està de moda però que potser d’aquí a 25 anys haurà anat a parar a la paperera de la Història.
S’està educant diverses generacions en el desconeixement dels fets empírics per adoctrinar els alumnes en una ideologia que ara està de moda.
I pel que fa a la història de Catalunya, s’ensenya?
Toni: No existeix l’assignatura d’Història de Catalunya. Amb això ja està tot dit. La formació que es dóna als alumnes en aquesta matèria és totalment insuficient.
Jaume: Els professors hem de retallar continguts perquè el nivell amb que els alumnes arriben és molt limitat i força professors retallen en Història de Catalunya. Jo porto temps fent Història de Catalunya. Els hi he explicat la Catalunya comtal, la corona catalanoaragonesa, l’expansió catalana per la Mediterrània medieval… però em consta que la gran majoria de professors d’Història no ho fan.
No existeix l’assignatura d’Història de Catalunya.
És veritat que l’ensenyament a Catalunya s’ha ideologitzat i que els professors rebeu instruccions a l’hora de transmetre la ideologia woke o d’extrema esquerra?
Toni: Hi ha una sèrie de conceptes com el feminisme, el canvi climàtic, les minories, etc… que es consideren transversals a totes les matèries. Per exemple, el feminisme a la revolució francesa, el feminisme a la revolució industrial, etc… cosa que treu llibertat al professor. El que no pot ser és que supeditem l’anàlisi de la Història, per exemple, a uns conceptes temàtics, pensats des d’una perspectiva actual, i ho fem girar tot al voltant d’això. Així es desestructura tot. I tot plegat es fa per introduir en els alumnes una ideologia determinada. Així mateix, l’ambient que hi ha als instituts, sobretot entre el professorat d’esquerres, és molt polititzat i partidista. Fan pública la seva ideologia en espais públics en forma de cartells, de pancartes, que haurien de quedar en l’àmbit privat.
Jaume: Veig l’establiment de l’ONU com un poder administratiu ideològic en el qual se’ns obliga a creure i tot això t’ho vesteixen amb uns “formatgets” de colors que et posen a tot arreu, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). I tots els llibres de text van cap a la difusió de conceptes woke, amb els quals et volen fer combregar tant sí com no: l’exclusió social, els refugiats, etc… El llibre de quart d’ESO d’Història se’l poleixen parlant de conceptes woke.
Es supedita l’anàlisi de la Història a uns conceptes temàtics per introduir en els alumnes una ideologia determinada.
