L’estat francès ha fet un pas per permetre alguns noms vinculats a llengües regionals, però manté la prohibició d’altres d’origen català. Les autoritats han acabat autoritzant el nom bretó Fañch, després d’anys de polèmica judicial, però continuen sense acceptar noms catalans com Lluís o Núria al registre civil, segons informa Diari de la Llengua.
La decisió ha tornat a posar sobre la taula el maltractament que França dóna a les llengües minoritzades autòctones del territori de l’estat, especialment a la Catalunya ocupada per França. Tot i que el cas del nom bretó s’ha resolt favorablement, els noms catalans amb grafies pròpies continuen topant amb les restriccions de la normativa francesa.
Autoritzen el bretó Fañch
El canvi s’ha produït després d’una llarga batalla judicial protagonitzada per diverses famílies de Bretanya que volien registrar els seus fills amb el nom Fañch, forma bretona equivalent a Francesc. La polèmica girava entorn de la titlla de la lletra ñ, un signe que no figura entre els diacrítics reconeguts oficialment pel francès segons una circular ministerial del 2014.
Finalment, els tribunals han acabat permetent el registre del nom amb aquesta grafia, cosa que s’ha interpretat com una petita victòria per als defensors de les llengües autòctones a l’estat francès.
Es mantenen les restriccions al català
Malgrat aquest precedent, el cas no s’ha traslladat als noms catalans. Segons la normativa vigent, els registres civils continuen rebutjant noms com Lluís o Núria, perquè incorporen signes diacrítics que no formen part de l’ortografia francesa estàndard.
Aquesta situació genera controvèrsia entre entitats i activistes lingüístics, que denuncien un tracte desigual i reclamen que es permeti inscriure noms d’acord amb les grafies pròpies del català.
Debat sobre les llengües minoritzades
El debat s’inscriu en una discussió més àmplia sobre el reconeixement de les llengües autòctones minoritzades a França, un estat que històricament s’ha dedicat a intentar extingir les altres llengües del seu estat que no són el francès. Així, la Constitució francesa estableix que la llengua de la República és únicament el francès. Aquesta interpretació ha generat conflictes recurrents amb idiomes com el bretó, el català, l’occità o el basc.
