La Mesa de les Corts Valencianes ha admès a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) per a aprovar una nova llei de senyes d’identitat. Tal llei proposada prohibiria l’ús del terme »País Valencià» o defensar la unitat de la llengua catalana a actors polítics, civils, empresarials o sindicals. Els impulsors de la iniciativa plantegen que es consideri »il·legal» qualsevol administració, partit polític, mitjà de comunicació, empresa o associació que utilitzi »un altre nom per a referir-se a l’entitat territorial conformada per l’antic Regne de València, en especial la relativa a País Valencià».
Aquesta iniciativa censuraria les sigles de diversos partits i entitats com »Acció Cultural del País Valencià» o el mateix Partit Socialista del País Valencià (PSPV).
Sobre el tema lingüístic la iniciativa estableix que cap actor social »podrà qüestionar l’entitat idiomàtica i el caràcter diferenciat de la llengua valenciana». A més a més estableix que »cap entitat acadèmica, universitat o centre docent, ja tinga el mateix caràcter públic o privat, així com els membres que la constituïsquen, treballen o depenguen d’aquestes en qualsevol dels seus estaments administratius o docents, podran qüestionar-ho». És a dir la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua es veuruia obligada a afirmar que el valencià i el català són dues llengües diferents.
Per tal d’assegurar el compliment d’aquesta llei, la ILP proposa la creació d’un Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes. Tal institut col·laboraria amb la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, l’entitat lingüística referent pel blaverisme.
Aquesta ILP també inclou sancions administratives contra qui la infringeixi. A més a més preveu la retirada de qualsevol ajuda pública a qualsevol entitat en cas que passi i la suspensió en cas que sigui un funcionari.
»La Generalitat Valenciana podrà instar la suspensió de les activitats d’aquelles associacions o entitats privades la finalitat de les quals siga contrària a aquesta llei, i després del corresponent expedient administratiu contradictori, dectretar el tancament definitiu de la mateixa», assenyala. A més a més, afegeix que »qualsevol delicte contra […] les senyes d’identitat recollides a la llei, fomentat, promogut o incitat, siga directament o indirectament pel catalanisme, tindrà conseqüència de delicte d’odi o de discurs d’odi».
Els redactors
Els redactors han expressat la intenció de perseguir legalment tots aquells que discrepin de la seva visió política: »El menyspreu del catalanisme al valencià ha d’entendre’s com a una intolerància incompatible amb la convivència, sent una infracció de les normes més elevades més elementals que afecten els valors i als principis comuns de la ciutadania, la qual cosa ha de ser considerada com a un atac als elements estructurals i vertebradors de l’ordre constitucional i autonòmic valencià, en definitiva, a tot el sistema de drets i llibertats propi d’una societat democràtica».
La ILP admesa per la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó (Vox), ha estat presentada per diferents personalitats de l’ala més reaccionària del blaverisme com Manuel Latorre, condemnat l’any 1997 com a autor d’un delicte de coaccions i d’un altre de danys, dirigent de Coalició Valenciana i del Grup d’Acció Valencianista (GAV). Un altre dels signants de la ILP és l’advocat Juan Garcia Santandreu, exdirigent de Falange Espanyola a València, antic secretari estatal del falangista Sindicat Espanyol Universitari i expresident del GAV, en un debat universitari va expressar que »de neo nada» quan el van titllar de »neonazi». També hi ha José Manuel Vidagany, exmilitant del GAV, antic secretari de Coalició Valenciana. Conjuntament signen Maria Isabel Sánchez i Maria Isabel Rubio, vinculades al grupuscle Defenem Valéncia. Finalment destaquem José Manuel Bou, activista del casal neonazi Valentia Forum, amb publicacions de lloança a la Falange en Facebook.
Malgrat que la ILP ha estat admesa a tràmit per la Mesa de les Corts Valencianes, el lletrat major de la cambra va avisar en un informe que la iniciativa no comptava amb tots els requisits exigits.
Cal recordar que la denominació oficial del País Valencià ha estat una font de debat d’ençà de la Transició, en què l’esquerra va preferir el terme històric »País Valencià» i la dreta, l’altre terme històric, »Regne de València». Finalment la disputa va acabar amb la imposició del terme »Comunitat Valenciana» pel Congrés espanyol. De totes maneres, el terme »País Valencià» consta en el preàmbul de l’Estatut.
