El preu del lloguer ha incrementat en els últims anys, i continuarà així si no es produeix un canvi de tendència. El que s’ha aplicat des del govern per intentar revertir-ho és una llei d’habitatge on s’estableix un preu màxim per lloguer a diversos municipis. Aquesta mesura sembla feta amb pressa i sense l’assessoria tècnica necessària. La principal causa del problema actual, no descobriré a ningú la sopa d’all, és la manca d’oferta, falten habitatges, ja siguin de protecció social, d’iniciativa privada o amb cooperació publicoprivada.

Per exemplificar-ho, de forma molt simple, s’ha realitzat aquest gràfic, que compara la construcció de nova habitatge a Catalunya. En el qual es veu una forta davallada després de la crisi immobiliària del 2008, com és lògic, però no es torna a nivells previs a l’any 2000. De fet, els habitatges construïts l’any 1992, dupliquen les construïdes el 2023.

Amb els naixements a Catalunya, que no baixen dels 50.000 anuals, s’ha establert una edat d’emancipació òptima que he fixat en els vint-i-cinc anys (edat que amb la situació actual és gairebé impossible), i fent una breu anàlisi dels naixements entre 1975 i 1998 comparats amb la construcció de nova habitatge entre l’any 2000 i el 2023, ens queda una evolució així.

D’aquesta senzilla comparació, es pot concloure que el ritme de construcció d’habitatge en comparació a la potencial demanda és molt baix, si tenim en compte que no només és la població local qui busca habitatge a Catalunya.

Per això, el preu de l’habitatge i sobretot el del lloguer és tan elevat, i el govern, en comptes d’invertir en construcció, el que fa són mesures reguladores sobre el preu del lloguer. Els efectes d’aquesta mesura, segurament feta amb bona intenció, és que els propietaris que considerin que el seu habitatge està per sobre del preu de lloguer màxim establert, el trauran del mercat de lloguer, per tant, encara es reduirà més l’oferta.

En conseqüència, com que el mercat de l’habitatge i del lloguer té una demanda força inelàstica (tothom necessita un lloc on viure), en reduir l’oferta, el preu augmentarà. És a dir, que quedarà un mercat de lloguer amb menys habitatges, de menor qualitat i amb preus més elevats que prèviament a la mesura.

Això ho indica una notícia publicada fa escassos dies, on s’indica que el nombre d’habitatges de lloguer disponibles ha caigut un 13% i el preu d’aquests ha incrementat un 4,3%. Però, de cara a la galeria queda molt bé dir que regularan el preu perquè tothom pugui tenir accés a un habitatge i assenyalar com a enemics els propietaris d’habitatges. Res més allunyat de la veritat, bàsicament aquesta mesura perjudica la ciutadania, ja que tal com he indicat abans, hi haurà menys habitatge disponible, per tant, amb preus més elevats i amb una menor qualitat/preu.

Posem un senzill exemple per comprendre aquesta inversemblant mesura, en Xavier és propietari d’un pis que està al mercat de lloguer, té el pis anunciat a 600 euros al mes, i el seu veí, el Joan, en té un a 1000 euros. El govern aplica la mesura i li diu que per les característiques, els dos pisos tindran un topall màxim de 800 euros al mes. El que farà, el Joan serà retirar el seu pis del mercat, perquè el valora en més de 800 euros i, en canvi, el Xavier veurà que, amb la demanda que hi ha ara, pot apujar el preu fins als 800.

És a dir, que en aquest exemple tan planer, el que el lliure mercat regulava sol a 600, passa per decret a valdre gairebé un 35% més. La situació seran pisos de menor qualitat inflats de preu i encara més escassetat en el mercat de lloguer, perquè si algú valora en més el seu pis, el traurà del mercat.

Això deixant de banda que en aquesta llei es deixen fora els habitatges de menys de 30 m² i de més de 150 m², per tant, a qui perjudica aquesta llei és als propietaris dels pisos que estan entre aquestes dimensions, és a dir, la classe mitjana, que és la que ha de ser el motor del país.

Com a últim apunt, a part de generar tots aquests efectes adversos, pot incentivar l’economia submergida i fins i tot eliminar incentius a construir habitatge de lloguer per part dels promotors immobiliaris, en conseqüència, és una mesura perjudicial per als consumidors i pel correcte funcionament del país.