La Fundació Mas i Terra va néixer amb la vocació de recuperar i revitalitzar un dels components més fonamentals del patrimoni català: les masies, el seu entorn, i tot el que en deriven d’història, arquitectura, paisatge i vida rural. D’altra banda, el seu programa estrella, el Projecte Masiaire, es presenta com una iniciativa innovadora per posar en contacte propietaris de masies buides amb persones interessades a convertir-se’n en masovers o gestors de la seva recuperació, amb el doble objectiu de garantir l’accés a l’habitatge i contribuir al repoblament i a la recuperació arquitectònica.
Què és la Fundació Mas i Terra?
La Fundació Mas i Terra té com a objectiu “promoure actuacions dirigides a la conservació i recuperació del patrimoni històric, arquitectònic, natural i cultural dels Països Catalans”. La seva directora, Marta Lloret —també coneguda com “la Caçadora de Masies”—, ha denunciat que el nombre de masies abandonades a Catalunya és “esfereïdor” i que cal intervenir tant des de la gestió, com des de la visibilització, la difusió i la formació per preservar aquest patrimoni tan singular.
Entre les seves accions es compta l’inventari, documentació i intervenció en edificis rurals i masies que han quedat sense ús, així com la posada en marxa d’una xarxa de col·laboració —tant amb propietaris com amb futurs habitants d’aquestes masies— amb la intenció de «fer que torni a haver-hi gallines i tot el que calgui perquè torni a ser una casa de pagès».
En què consisteix el Projecte Masiaire?
El Projecte Masiaire és una iniciativa impulsada per la Fundació Mas i Terra que té com a finalitat establir un vincle operatiu entre dos col·lectius sovint desconnectats: d’una banda, propietaris de masies (o edificis rurals) que, per diverses raons, no poden fer-ne el manteniment ni l’ús habitual; i, de l’altra, persones o famílies que busquen una manera alternativa d’accedir a l’habitatge i que estiguin preparades per participar en la rehabilitació, la gestió i la dinamització d’aquestes masies.
El projecte, en concret, proposa, d’una banda, una selecció i acompanyament de persones interessades a fer de «masovers del segle XXI» —és a dir, que visquin en la masia i, a canvi, en facin el manteniment, la restauració i la rehabilitació-, i de l’altra un assessorament tècnic i administratiu perquè les rehabilitacions es facin amb els criteris adients. El projecte també proposa una connexió amb els propietaris, que cediran l’ús de l’immoble o pactaran fórmules de masoveria moderna (lloguer simbòlic, restauració prèvia, ús social o de difusió…). Finalment el projecte ha de tenir un efecte col·lateral però molt rellevant: la contribució a frenar el despoblament rural, reactivar àrees menys habitades del territori i preservar el patrimoni arquitectònic com a part integral del paisatge i de la memòria col·lectiva.
Per què és rellevant aquest model?
En un context on moltes masies estan abandonades, sense usuaris ni manteniment, les administracions i els propietaris sovint es troben amb costos elevats, obstacles burocràtics i manca de viabilitat econòmica. La Fundació Mas i Terra i el Projecte Masiaire proposen una solució creativa: donar-vida a aquests edificis combinant habitatge, rehabilitació patrimonial i dinamització rural. Per exemple, Marta Lloret posa de relleu que la protecció d’un edifici com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) —tot i ser necessària— sovint comporta traves administratives que retarden les obres i encareixen les intervencions.
A més, el projecte respon també a una demanda d’habitatge alternativa, on el lloguer tradicional no sempre és accessible, i on viure en una masia pot oferir un estil de vida diferent, més vinculat al medi rural, al paisatge, i al patrimoni. En aquesta línia, el Projecte Masiaire es planteja com una via per fer de l’habitatge i la restauració patrimonial una aliança.
Un cas concret: la masia “La Sala” a Viladrau
Un bon exemple de la concreció d’aquest model és la masia la Sala de Viladrau (Osona), lloc de naixement del bandoler emblemàtic Joan Sala «Serrallonga», on la Fundació Mas i Terra ha signat un acord de cessió d’ús amb els propietaris per fer-ne la rehabilitació, instal·lar una masoveria, i convertir-la en seu de la fundació i en punt de visites i formació.
Aquest cas mostra com es vol combinar patrimoni, cultura, vida rural i formació, en un mateix projecte. No és només conservar un edifici, sinó generar-hi activitat, turisme cultural, i noves formes d’ús.
Ho pot fer ajuts econòmics a la rehabilitació d’aquesta emblemàtica masia fent un Bizum al codi 08399.
Conclusió
La Fundació Mas i Terra, amb el seu Projecte Masiaire, planteja una resposta integral a reptes que se superposen: el patrimoni arquitectònic rural en perill, la necessitat d’habitatge alternatiu, i la despoblació de zones rurals. Amb una fórmula de col·laboració entre propietaris, masovers i tècnics de patrimoni, el model busca transformar edificis buits en cases plenes de vida nova, adaptats al segle XXI però respectuosos amb la història i el paisatge. És un projecte amb voluntat de llarg recorregut i amb potència transformadora, sempre que aconsegueixi el suport, la viabilitat econòmica i l’interès dels actors implicats.
