Un informe de l’Observatori Demogràfic de la Universitat Sant Pau-CEU ha advertit que el 49,5% dels nadons de Catalunya el 2022 tenien almenys un progenitor nascut a l’estranger, va informar la universitat en un comunicat aquest dimecres.
Es tracta de l’informe ‘Catalunya: declivi demogràfic d’una societat multicultural’, elaborat amb dades de 2022, 2023 i 2024, que assegura que cada nova generació de catalans és “un 40% a 45% menys nombrosa que l’anterior”.
Les dades assenyalen que s’ha passat d’1,65 milions d’habitants a Catalunya el 1857 a 8 milions en 2024, i que d’aquests últims 2,4 milions són immigrants de primera o segona generació. Els nascuts a l’estranger i els seus fills nascuts a Espanya menors de 25 anys eren al començament de 2024 gairebé el 30% de la població resident a Catalunya.
Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més immigració
Els resultats reflecteixen que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més immigració (sense tenir en compte la població castellana resident a Catalunya), i entre els orígens destaca un 9,6% de nascuts a Llatinoamèrica; un 4,6% a Àfrica; un 2,4% a Àsia; i un 4,9% eren nascuts a Europa però no a Espanya.
L’informe assenyala que la immigració africana i asiàtica són “predominantment masculines” (a diferència de la immigració llatina, que és més femenina): a 1 de gener de 2023, el 9,6% dels homes de 20 a 44 anys residents a Catalunya eren africans nadius i el 5,2% eren asiàtics.
L’informe apunta a dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que mostren que a 1 de gener de 2023 el 53,4% dels homes joves (entre 20 i 39 anys) a Barcelona van néixer a l’estranger, enfront del 46,6% dels nascuts a Espanya. Dels homes joves a Barcelona, el 4,3% són pakistanesos; l’1,4% de l’Índia; i l’1,1% de Bangladesh.
Amb una fecunditat molt baixa, la població catalana (inclosa la castellana) d’origen “està abocada a minvar amb més naixements que morts”, i a estar més envellida (més del 25% d’ella té ja 65 anys o més). Segons l’informe, a Catalunya moren el doble de “catalans” (castellans inclosos) dels quals neixen i que amb els immigrants estrangers “el balanç és oposat”, amb sis naixements per cada defunció.
