L’aprovació de la Llei de la llengua pròpia i oficial ha provocat un augment significatiu de l’interès per aprendre català a Andorra per part dels estrangers que hi resideixen, segons informa el digital andorrà GAC Digitaland. En els darrers dies, diversos indicadors han evidenciat l’impacte directe d’aquesta normativa en les actituds dels residents del país.
Un dels senyals més clars és el rècord d’inscripcions als exàmens oficials de català del mes de juny. En aquesta convocatòria, s’hi han inscrit 900 persones, 200 més que l’any anterior, segons recull El Periòdic d’Andorra.
També destaca l’increment de les parelles lingüístiques del programa Voluntariat per la Llengua, que enguany suma 87 parelles noves. Aquestes se sumen a les 43 que continuen actives de cursos anteriors, les 12 formades amb joves del Col·legi Maria Moliner i les 13 del projecte de voluntariat virtual amb Praga. En total, el curs 2024-2025 compta amb 155 parelles actives.
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha valorat positivament aquesta evolució, afirmant que en els darrers vint anys s’ha consolidat el voluntariat com una eina d’integració i de promoció del català. Bonell destaca que l’augment de participació reflecteix tant l’interès dels nouvinguts per aprendre la llengua com la implicació dels catalanoparlants per transmetre-la.
A més, la nova situació ha impulsat la col·laboració institucional. Divendres passat, la ministra i el rector de la Universitat d’Andorra (UdA), Juli Minoves, van signar un memoràndum d’entesa que permetrà que la universitat aculli proves oficials de català. L’acord també estableix l’equivalència entre els certificats de llengua dels nivells B2 i C1 emesos per la UdA i els diplomes oficials del Govern d’Andorra.
Aquesta iniciativa facilita noves opcions per obtenir la certificació lingüística, més enllà dels exàmens oficials que organitza el Govern dues vegades l’any. Qui acrediti els nivells B2 o C1 a través de la universitat no haurà de passar pel procés de reconeixement governamental. Segons Minoves, aquesta mesura respon a l’augment de la demanda i amplia les opcions per obtenir la titulació necessària.
L’origen d’aquest creixement d’interès es troba en l’entrada en vigor de la Llei de la llengua, que exigeix un mínim domini del català per renovar permisos de residència. A partir del 2026, serà obligatori acreditar el nivell A1 per a la primera renovació del permís de treball i l’A2 per a la segona.
