Hi ha escàndols de corrupció i hi ha la trama dels hidrocarburs. Mentre els mitjans convencionals espanyols es distreuen amb polèmiques menors, l’advocat, economista i historiador Guillermo Rocafort porta mesos documentant el que defineix com «la trama de corrupció més gran de la història recent de l’estat espanyol»: un frau fiscal de milers de milions d’euros al sector dels hidrocarburs amb ramificacions directes al cor del PSOE i del govern de Pedro Sánchez. (https://iniciativa2028.es/el-caso-hidrocarburos-y-el-psoe/)
Com funcionava l’esquema
El modus operandi era senzill i devastador. Empreses vinculades a la trama adquirien hidrocarburs a l’engròs, els venien cobrant l’IVA als clients, però no ingressaven l’impost a Hisenda. Quan l’Agència Tributària detectava el frau, l’empresa desapareixia i en creaven una de nova. Segons les xifres que maneja l’Audiència Nacional, el frau acumulat supera els 192 milions d’euros en els casos ja judicialitzats. Rocafort, basat en els informes dels administradors concursals, eleva la xifra global a més de 3.000 milions.
L’empresa central de la trama era Villafuel, un operador majorista de productes petrolífers. Per operar, necessitava una llicència del Ministeri de Transició Ecològica, aleshores dirigit per Teresa Ribera. Aquesta llicència va ser concedida irregularment amb la pressió directa del ministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García. A canvi, la trama havia reservat prop d’un milió d’euros en contraprestacions: 585.000 euros en un xalet a Cadis per a Ábalos, 300.000 euros per a Víctor de Aldama com a intermediari i 7.000 euros per a Koldo com a «consultor de seguretat».
El xofer de Sánchez i els germans Corvillo
Al centre de la trama hi ha els germans Corvillo. Cristian Corvillo va ser xofer personal de Pedro Sánchez durant les primàries del PSOE del 2017. El seu germà Rubén és soci i testaferro de Víctor de Aldama, el principal empresari de la trama. Segons Rocafort, Cristian Corvillo era qui «donava el vistiplau final» a les operacions, d’acord amb els informes de la UCO. La seva relació estreta amb Sánchez converteix aquest vincle en un element especialment explosiu que, tanmateix, els grans mitjans han ignorat sistemàticament.
Blanqueig internacional i complicitat institucional
Els diners defraudats es blanquejaven a través de comissions fictícies, compravendes immobiliàries i societats a Portugal, Gibraltar, Luxemburg i Suïssa. Rocafort denuncia que l’Agència Tributària i la Fiscalia van jugar un paper passiu o còmplice, ajornant deutes milionaris sense garanties i permetent l’ús de domicilis fiscals ficticis. La investigació la porta el jutge Santiago Pedraz a l’Audiència Nacional —el mateix que ahir va ordenar escorcollar la seu de Ferraz— pels delictes de frau fiscal, blanqueig de capitals i organització criminal.
Per què no se’n parla?
Aquesta és la pregunta que es fa Rocafort i que qualsevol ciutadà hauria de fer-se. Un frau de milers de milions d’euros, amb el xofer del president al centre de la trama, ministres implicats i llicències concedides a dit, hauria de ser portada de tots els diaris durant mesos. No ho és. La resposta, com gairebé sempre, cal buscar-la en qui controla els mitjans i qui els finança.
