L’Ajuntament de Vinaròs ha consumat un nou atac contra la llengua catalana amb l’aprovació de la modificació del Reglament de Normalització Lingüística, una reforma que retalla l’ús preferent del català i obre la porta a una major imposició del castellà dins l’administració municipal. La decisió, impulsada pel govern local de PP i Vox amb el suport d’un regidor independent, suposa un clar retrocés en la protecció dels drets lingüístics dels habitants de Vinaròs.
La reforma desfà anys de treball en la normalització del català i debilita la seua presència en àmbits clau com la retolació, la documentació administrativa i les comunicacions públiques. Allò que fins ara responia a la voluntat de garantir la centralitat de la llengua pròpia queda diluït en un model que equipara formalment les dues llengües, però que en la pràctica afavoreix encara més l’hegemonia del castellà.
La resposta ciutadana no s’ha fet esperar. Centenars de persones es van concentrar davant l’Ajuntament per denunciar aquesta nova ofensiva contra el català. La protesta va evidenciar el malestar creixent d’una part important de la societat vinarossenca, que veu en aquesta modificació un intent de minoritzar encara més una llengua que ja pateix una situació de marginalització imposada per l’estat espanyol
En aquest context, Plataforma per la Llengua ha anunciat que impugnarà la reforma per la via judicial. L’entitat sosté que el nou reglament contravé l’obligació legal de les administracions de protegir i promoure el català, especialment en aquells territoris on la llengua necessita suport institucional per garantir-ne la supervivència i la transmissió.
La decisió del consistori xoca també amb pronunciaments previs del Síndic de Greuges, que ja havia instat l’Ajuntament a reforçar la presència del català en la retolació municipal. Lluny d’atendre aquestes recomanacions, el govern local ha optat ara per aprofundir en una línia de regressió lingüística que molts sectors interpreten com una renúncia explícita a la defensa del patrimoni cultural i identitari del país.
Amb aquesta reforma, Vinaròs se suma a una campanya de castellanització i d’atacs a la nostra llengua a les institucions del País Valencià, en un moment en què al català li cal molt més suport públic davant la pressió uniformitzadora del castellà.
