L’Assemblea (ANC) ha anunciat els resultats de la seva consulta interna per si havia d’ésser un partit polític més. El resultat ha estat molt just: amb una participació de 7.599 socis. Sí: 3.660 (48,16%). No: 3.758 (49,45%). En blanc: 181 (2,38%). Aquest resultat s’ha fet públic des de Taradell aprofitant la celebració de l’Assemblea General Ordinària i esdevé un cop dur, mortal, per a la direcció de l’entitat. Principalment pel quartet Dolors Feliu, Uriel Bertran, Núria Martin i Jordi Domingo, els càrrecs orgànics sobre els quals va pivotar la maquinària de la consulta, amb la col·laboració del gerent de l’entitat Roger Sanmillan.

Aquesta aventura va començar el 2022 a Vilafranca del Penedès, quan cada dos anys es renova el Secretariat Nacional, SN. Allà la presidenta sortint, ja que per estatuts no podia revalidar el mandat, Elisenda Paluzie, va passar el relleu a Dolors Feliu, en comptes de fer-ho a Jordi Pessarrodona, el candidat més votat pels socis per liderar l’entitat. Aquesta decisió ja va marcar un clar trencament amb les bases independentistes de l’ANC. En els quatre anys de presidència d’Elisenda Paluzie, l’ANC es bolca en una estèril campanya de sopars grocs i estesa de llacets per donar suport als presos polítics catalans, tot plegat enmig d’un ambient pandèmic. Recordem que l’Assemblea no és una entitat de drets humans i encara menys una entitat pels drets civils. Així la seva finalitat d’activisme independentista en lluita, va quedar postergat, castigant les aspiracions de la seva massa social.

En Jordi Pesarrodona, el 2022, per tant, simbolitzava l’enfrontament amb les forces d’ocupació espanyoles i la resistència nacional organitzada. Un discurs que no s’avenia amb la visió que Elisenda Paluzie havia defensat durant quatre anys, fent que l’ANC, en la coordinació d’entitats aparegués en l’apartat de les reivindicacions victimistes de sempre al costat d’Òmnium i el Consell per la República (aleshores encara es deia així), i dels partits processistes actuals, JxCat, ERC a distància, i la CUP, només per la facció de Poble Lliure. Per això, Jordi Pessarrodona, fins avui manté que l’ANC “s’ha oblidat de la desobediència”.

Així i tot, amb generositat i amb el suport de molts secretaris nacionals, d’arreu del país, en Jordi Pessarrodona, esdevé vicepresident de l’entitat, però només fins al març del 2023. Explica llavors que dins del Comitè Permanent -CP-, l’òrgan delegat del Secretariat Nacional de 77 membres, no hi ha propostes que no siguin com tirar endavant la Llista Cívica, sota l’assessorament d’Uriel Bertran. No hi ha cap altra prioritat, però al mateix temps no es planteja un front obert contra els partits parlamentaris dits independentistes. Les seves propostes topen contínuament amb el bloc d’incondicionals que ha format la Dolors Feliu dins del CP, que amb una delegació de funcions molt àmplia, aprovada rutinàriament pel Secretariat Nacional, en cada mandat, fa i desfà sense cap impediment.

No així, s’organitza un col·lectiu de Secretaris Nacionals que no entenen la deriva que està patint aquesta entitat assembleària i de debat permanent. Cada nou plenari del SN, que se celebra mensualment, va dibuixant, des del 2022, una clara majoria contrària a la direcció, i en especial a la presidència i el seu secretari. Aquest darrer, fins i tot ha d’afrontar una reprovació. I tot plegat acaba amb una crisi de confiança, amb l’abandonament del SN d’un grup de secretaris nacionals. En especial, Joan Torres, coordinador de la Comissió de Gestió Jurídica i Seguretat, dirà “no podem seguir avalant una direcció que desqualifica les opinions crítiques”. Tot plegat en el que seria l’avantsala per conformar el nucli dur dins del CP per dissenyar i projectar la Llista Cívica per la Independència, tal com es preveia de forma genèrica en el Full de Ruta aprovat pel 2023 i que es va prorrogar, sense debat, el 2024, a fi de permetre consolidar el projecte de la LC.

És així com en els darrers mesos, l’Assemblea aprova un grup de treball i el CP, a excepció d’algun dels seus membres, escomet una campanya per tot el territori per defensar el projecte d’una agrupació d’electors, com formació política per presentar-se a les eleccions, tot intentant obtenir un posicionament favorable dels socis. Una campanya d’actes, sense debats neutrals ni participació diversa, tal com han denunciat des de moltes territorials de l’Assemblea, especialment l’Assemblea Territorial de Lleida, amb Jordi Alsina, on es dona el cas que el CP hi va fer un acte d’esquena a la pròpia territorial, com es va denunciar a les xarxes. Una campanya que va culminar amb una queixa formal al Comitè Deontològic de l’entitat, per la greu deficiència en imparcialitat i transparència. Aquesta queixa la van subscriure 135 socis i antics membres molt actius de l’entitat. Segons expliquen, encara no han obtingut cap resposta, fet que confirma les seves sospites i totes les seves queixes.

Aquest 16 de març de 2024, anunciant el resultat de la consulta als socis a Taradell, i havent sortit un no diàfan, s’ha fet justícia i ha començat la carrera per constituir el nou secretariat i redreçar l’entitat pel camí de la participació activa contra les forces d’ocupació i pel control del territori, autèntiques finestres d’oportunitat reals per reconquerir la independència.

Dolors Feliu en aquesta trista etapa ha eludit el conflicte, explica un SN en actiu amb qui hem pogut parlar. “Ha tingut molts avisos per poder reconduir la situació” i no els ha escoltat. Les dimissions han estat constants, i la darrera de la seva tresorera, Ada Ferrer, ha estat definitiva. La Llista Cívica, segurament, tampoc era un projecte seriós, sinó només una forma més d’intentar escapar del conflicte amb els partits processistes catalans, d’una banda, i d’encarar-se amb l’enemic espanyol de l’altra. Ara aquesta tresorera, que va dir que deixava l’Assemblea per raons personals, és a la nova formació ALHORA, amb en Jordi Graupera i Clara Ponsatí.

La convocatòria d’eleccions nacionals per part del president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha acabat de situar al penya-segat la gestió erràtica de Dolors Feliu, ja que si hagués sortit Sí a la Llista Cívica, ja s’havia dit “que no trobem candidats” per assumir un fracàs electoral de grans dimensions, tenint en compte que tampoc hi són per cobrir les vacants del SN, tal com va quedar palès en les eleccions parcials del juliol del 2023, on van quedar moltes vacants o ara quan s’ha sabut que el Comitè Deontològic de l’entitat està en quadre, també per un degoteig de dimissions.

Fonts properes al grup d’estratègia i discurs de l’entitat que coordina Uriel Bertran, i d’on surten els comunicats i avaluacions en cada moment que el moviment independentista queda qüestionat, expliquen que no s’ha volgut dir un no taxatiu contra l’amnistia per l’existència d’acords amb els partits autonomistes, i en especial, amb la constant relació amb Toni Castellà, de JxCat, del Consell i del Carles Puigdemont. Així, s’explicaria com l’entitat ha quedat presonera d’uns vincles del tots aliens a la seva voluntat fundacional i de lluita.

Uns vincles que explicarien la passivitat per demanar un vot actiu a les eleccions espanyoles del 23 de juliol de 2023, i, en canvi, vehicular una consulta sobre el vot nul sense cap transcendència política, llevat continuar mantenint la farsa dels partits autonomistes catalans, per raons de gestió diària.
Els moviments per constituir el nou SN aquest mes de maig ja han començat. El control de l’entitat, per la seva presència territorial i pel seu bagatge mobilitzador, preocupa, i molt, als polítics catalans, els quals estan disposats al que sigui per impedir la seva pròpia dinàmica, de força i de coratge.