Abans d’ahir es va produir el primer alliberament de tres ostatges dins de l’acord d’alto el foc. Es tracta de Romi Gonen (21 anys), Emily Damari (28 anys), i Doron Steinbrecher (31 anys). L’alliberament tingué lloc a la ciutat de Gaza entremig de crits, insults i escopinades de la multitud concentrada fins al punt que els mateixos terroristes de Hamàs van haver de protegir les noies de la ira de la turba. Del vídeo, crida l’atenció la imatge del edificis sencers molt allunyades de les imatges d’edificis derruïts que sol oferir la propaganda de guerra propalestina.
Molta gent repeteix una vegada i una altra aquest mantra de: “Israel no va poder descobrir la ubicació dels ostatges”. La realitat és que s’havien detectat molts indrets amb probabilitat d’allotjar els segrestats, però es va decidir que intentar dur a terme els rescats equivaldria a condemnar-los a mort. Perdre forces especials pròpies i posar en perill la vida dels ostatges en rescats amb baixa probabilitat d’èxit mai no va ser una opció ni viable ni acceptable per a Israel.
El Tsàhal ha construït tres zones de recepció en tres passos fronterers entre Gaza i Israel. A cada punt s’han construït sectors destinats a rebre i donar les primeres atencions als alliberats, on els esperen metges, psicòlegs, treballadors socials, etc. Un cop realitzada la primera revisió, se’ls transporta en helicòpter als hospitals assignats.
No tot són flors i violes amb aquest alliberament. Si bé els ostatges es troben en bon estat Emily Damari retorna amb dos dits de la mà amputats. Recordem que el preu d’alliberar els ostatges israelians és l’alliberament, al seu torn, de més de 1.000 presoners terroristes gihadistes.
