L’especulació urbanística torna a atacar l’Alt Empordà. No n’hi havia prou, a l’Alt Empordà, d’urbanitzacions lletges i despersonalitzades que destrueixen espais naturals no envaïts encara pel ciment, que la voracitat urbanística havia de tornar a posar-se a primera línia informativa, aquest cop a Llançà.
A la platja de la Farella hi ha una de les darreres pinedes no urbanitzades de Llançà i és allí on l’ajuntament hi permet de construir una promoció de 62 habitatges, que contribuiran a enlletgir el litoral llançanenc. L’Ajuntament s’escuda en el fet que els particulars tenen una sèrie de drets urbanístics adquirits que permeten als propietaris de construir-hi.
El passat 25 de març de 2024 el ple de Llançà va aprovar amb 6 vots a favor de Junts i el PSC i 5 en contra d’ERC i Alternativa per Llançà, el Pla de Millora Urbana per a dur a terme la urbanització de l’esmentada pineda. Un cop sabuda aquesta aprovació les entitats ecologistes IAEDEN-Salvem l’Empordà i SOS Costa Brava van convocar mobilitzacions populars per a oposar-se i protestar contra aquesta decisió.
El regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Llançà, Francesc Guisset, ha declarat a 3Cat que “la primera línia de la façana marítima es preserva, en aquesta franja de vint metres lineals, amb la qual cosa els edificis es col·loquen a la part posterior”. Tanmateix, això no treurà pas lletjor i alienació a un dels darrers paratges lliures de construcció de la costa de Llançà.
“Com més natural deixem la costa i menys ciment posem, més blindats estarem amb totes les adversitats climàtiques que puguin venir”, ha afirmat Marta Ollich, de SOS Costa Brava, en declaracions a 3Cat. La portaveu de SOS Costa Brava també ha afegit que “el Pla General Urbanístic de Llançà té més de 40 anys de vida, està obsolet, no té estudi d’impacte ambiental, per tant nosaltres sabem que això és il·legal”.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Llançà és fruit del pacte entre el processisme de Junts i l’espanyolisme del PSC, i és presidit per la batllessa Núria Escarpanter (Junts).
Sembla mentida que els ajuntaments permetin desastres urbanístics que fan malbé el paisatge dels seus municipis, que és precisament el reclam per fer venir un turisme de qualitat, i més en una part de la nostra terra, com la costa nord de l’Alt Empordà relativament poc urbanitzada en comparació amb els desastres produïts més al sud de la Costa Brava.
A més, han estat governs municipals de CiU, força política predecessora de Junts, els que han permès el creixement urbanístic forassenyat i desmesurat de diverses comarques catalanes. Aquest creixement ha portat com a conseqüència la castellanització de molts municipis, com ara a les comarques del Baix Penedès i el Garraf, on s’hi han instal·lat milers de persones de parla castellana provinents de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que han contribuït a la descatalanització d’aquestes dues comarques.
