Eitvydo Bajaruno, reconegut diplomàtic lituà i expert en política exterior i seguretat internacional que ha exercit com a ambaixador a Suècia, al Regne Unit i a Rússia, va abandonar la seva missió a Moscou tres mesos després que Vladímir Putin iniciés l’ofensiva massiva contra Ucraïna. Des d’aleshores, Bajaruno s’ha convertit en una de les veus que alerten sobre un escenari que, segons el seu diagnòstic, ja no es limita al front ucraïnès sinó que s’estén com una amenaça creixent sobre el conjunt d’Europa.
La invasió de Putin no va ser un fet sobtat: el 2022, prèviament a l’atac, Rússia ja mantenia 200.000 soldats desplegats prop del territori ucraïnès sota l’excusa d’exercicis militars. Des de llavors, els ucraïnesos han respost bombardejant de manera constant territori rus, companyies i fàbriques de petroli, mentre Moscou ha anat augmentant la planificació d’operacions militars en paral·lel al conflicte obert.
Més enllà del camp de batalla ucraïnès, Rússia executa el que diverses fonts occidentals qualifiquen de guerra híbrida: drons, explosions, ciberatacs i atacs a infraestructures que no es limiten al territori en guerra. Aquesta tipologia d’accions ha portat líders occidentals i serveis d’intel·ligència a compartir advertències explícites sobre una amenaça que consideren en augment, sense que el seu abast es redueixi a les fronteres orientals del continent.
Bajaruno situa el sud d’Europa, amb Espanya i Itàlia com a exemples, entre els territoris vulnerables a aquest tipus d’atacs, al costat d’escenaris com un dron a Vílnius o explosions a Alemanya, que esmenta com a il·lustracions del tipus d’acció híbrida que Rússia pot executar fora del teatre bèl·lic ucraïnès. Segons el diplomàtic, l’objectiu últim de Putin no és només Ucraïna, sinó Occident en el seu conjunt, un marc en què el líder rus presenta el conflicte a la seva pròpia població com un enfrontament contra un bloc que, tot i ser –segons aquesta narrativa– cinc vegades més gran econòmicament que Rússia, pateix les conseqüències de la guerra d’agressió llançada des del Kremlin.
La resposta sobre el terreny ja és visible en diversos punts del continent. Lituània ha dut a terme aquesta setmana exercicis de defensa civil, mentre Finlàndia aplica un enfocament de tota la societat per fer front a les amenaces russes, en una línia que contrasta amb la resposta d’altres estats europeus encara no alineats amb aquest nivell de preparació. Bielorússia, aliada de Moscou, apareix també esmentada com a font addicional de perill potencial per a la seguretat de la regió.
La tensió s’ha agreujat amb les amenaces nuclears fetes pel Kremlin davant d’un potencial bloqueig de Kaliningrad, l’enclavament rus bàltic. L’OTAN ha rebutjat les acusacions russes que les seves activitats a la zona representen una amenaça per a aquest territori, en un intercanvi de retrets que manté oberta la incertesa sobre l’escalada a la regió bàltica.
El testimoni de Bajaruno, format per la seva experiència diplomàtica directa a Moscou fins pocs mesos després de l’inici de la invasió, s’afegeix a un conjunt d’advertències occidentals que apunten a un escenari de confrontació que ja no es pot entendre com un conflicte aïllat a Ucraïna. La qüestió de fins a quin punt la resta d’Europa seguirà el model de preparació civil adoptat per Lituània i Finlàndia, davant d’una amenaça que els mateixos serveis d’intel·ligència occidentals consideren en augment, queda pendent de com evolucioni tant la guerra a Ucraïna com la tensió al voltant de Kaliningrad.
