L’influent activista jueu nord-americà David Harris, investigador visitant a la Johns Hopkins University School i membre del Consell de Relacions Exteriors dels Estats Units, va fer ahir una polèmica publicació a la xarxa social X, antic Twitter, la qual feia referència a Catalunya. Harris va dir el següent:
“El primer ministre espanyol, Pedro Sánchez, vol el reconeixement unilateral d’un estat palestí. Si ell decideix ficar-se en un conflicte llunyà del qual sap poc, jo també ho faré. És l’hora del reconeixement unilateral de la independència de Catalunya! Per què Catalunya hauria de continuar essent ocupada per Espanya?”.
Aquesta publicació no ha passat desapercebuda per molts independentistes catalans que es mouen per les xarxes i segur que tampoc no ha estat menystinguda per la diplomàcia espanyola, ben informada de l’enorme influència d’aquest personatge, que pel seu paper en la diplomàcia internacional en el seu moment va ser qualificat com “ministre d’Afers Exteriors del poble jueu” per l’antic primer ministre israelià Shimon Peres.
Qui de ben segur que ha menystingut aquestes declaracions i la gran importància que podria tenir el fet de tenir a favor de la causa catalana un diplomàtic d’aquesta magnitud són els partits rendicionistes que, o bé són antiisraelians (ERC i CUP) o bé es desentenen de qüestions diplomàtiques que haurien de ser transcendentals per al futur de Catalunya (Junts).
En el passat David Harris va treballar per l’American Jewish Commitee i la seva intervenció va ser crucial per facilitar la marxa d’un milió de jueus soviètics cap a Israel entre la dècada de 1980 i la de 1990. Harris és un important defensor del poble jueu, el qual s’ha reunit amb diversos líders mundials per donar suport diplomàtic a Israel i per promoure els drets humans i l’entesa entre religions i ètnies.
Cal recordar que l’octubre de 2017, en ple procés català, mentre la majoria d’estats del món donaven el seu suport incondicional a la unitat d’Espanya, Israel va ser l’únic estat que no va voler pronunciar-se a favor del govern espanyol.
Cal recordar que Espanya no va reconèixer l’Estat d’Israel fins a l’any 1986, una data molt tardana, gairebé 40 anys després de la independència de l’estat jueu. No oblidem tampoc que Espanya tradicionalment ha estat un aliat de Palestina i dels països àrabs en general i que sobta que, amb aquest context, els partits catalans que s’autoanomenen independentistes no hagin volgut jugar a fons la carta del suport diplomàtic d’Israel per a la causa de la independència de Catalunya.
