A arrel de les mobilitzacions pageses d’aquests dies a Catalunya ha sorgit un moviment força subterrani que s’ha donat a conèixer a través d’un manifest que ha corregut com la pólvora, sobretot a través de grups de Wattsapp de pagesos de les comarques de Girona.
El manifest el signa un moviment anomenat Pagesos Catalans, el seu portaveu es fa dir Galderic Pagès Català i el to del discurs és nacionalista i patriòtic. És un clam per la terra i la pàtria catalana, contra Espanya, contra les institucions europees, que qualifiquen de “corruptes” i defensores d’uns interessos aliens a la pagesia catalana, i contra “el govern il·legítim de la Generalitat i el Parlament”, que veuen com “institucions colonials”.

El portaveu del grup, que es fa dir Galderic Pagès Català, s’ha posat en contacte amb nosaltres i li hem fet aquesta entrevista.
-Qui és en Galderic Pagès Català? I Pagesos Catalans?
Galderic Pagès és un pseudònim que vol representar el pagès català. Sant Galderic és el patró dels pagesos catalans. Pagès i Català són dos cognoms que ens diuen molt bé què som i qui som.
-I Pagesos Catalans? Qui sou?
Pagesos Catalans no és una organització, un sindicat o una associació. Hem volgut fer un emblema que representi la pagesia catalana i un manifest que desperti consciències. Som gent de la terra, en els dos sentits de la paraula: som catalans i som gent que viu literalment de la terra. Per nosaltres la terra ho és tot.
-I quines accions teniu pensat de portar a terme en aquest context de mobilitzacions pageses?
Nosaltres som un grup de pagesos que, com hem dit, hem fet públic aquest manifest, però no dirigim cap mobilització de masses. Hi participem, però no les dirigim. De fet, ara mateix les mobilitzacions s’estan fent de manera espontània entre pagesos en grups i assemblees. No hi ha cap sindicat que ho dirigeixi malgrat que hagin cedit per demanar els permisos i intentin capitalitzar les mobilitzacions.
–Sou crítics, doncs, amb els sindicats agraris catalans?
Sí, hem de ser-ho. Però també cal ser honestos i fer autocrítica. Un sindicat no pot ser només una cosa que pagues una quota i vagis a veure què hi ha d’allò que és teu. Cal ser exigent, però també hi hem de posar de part nostra per tenir sindicats forts i amb determinació. Els sindicats el formen persones.
-També hi teniu diferències ideològiques?
Tothom té la seva ideologia, però no crec que em correspongui tractar aquest tema. Crec que el comú denominador és el nostre ofici, que sempre ha estat, a més, una forma de vida. Quan ets pagès ho ets 24 hores al dia i 365 dies l’any. Això i el país: Catalunya. Sempre hi ha algú que diu que no ens hem de mullar i buscar la fraternitat amb els pagesos espanyols, però per aquí no hi passem. No es pot ser tant passerell.
-Aquests passerells són els processistes?
Em referia als que volen caure bé als castellans. Sobre processistes… personalment penso que encara com a país no ho hem superat. Sí, també n’hi ha entre nosaltres, els pagesos. No som un estament especial, crec que som un reflex de la societat catalana en aquest aspecte. No som diferents.
–Què en penseu de les polítiques agràries de la Generalitat? Hi ha diferències entre els governs presidits per Convergència o Junts, ERC i el PSC de l’època del tripartit de Maragall i Montilla?
Els polítics sempre diuen que ens estimen, que ens volen ajudar i que es desperten preocupats pel nostre benestar. Que som un sector importantíssim. Però els fets van en la direcció contrària. Constantment ens fiscalitzen i ens tracten com delinqüents. Patrulles de Mossos, patrulles d’agents rurals, inspectors de l’ACA, inspectors d’hisenda, etc. Una burocràcia infernal. I no t’equivoquis omplint papers o ho pagaràs car. Sempre amenaces i sancions. Mai ve ningú a preguntar què necessites o què et convé. Som els culpables d’infinitat de mals! Però les millores no han de ser a base d’amenaces i cops de pals. Hauria de ser amb ajuda i cooperació. I si ens obliguen a prendre mesures que perjudiquen la rendibilitat del negoci ho hauríem de poder repercutir al producte, la societat n’ha d’assumir els costos, també. Nosaltres vivim d’això i n’hem de poder viure…
–I de la UE? Què en penseu? Pertànyer a la UE és beneficiós per al camp català?
D’una banda hi ha les subvencions, cada vegada més minvades, eh! Moltes explotacions sobreviuen gràcies a això. Però jo em penso que les subvencions no són ajudes sinó compensacions. No heu sentit el conseller avui? Diu que ens estima molt però que no poden satisfer les nostres demandes, perquè són directives europees i espanyoles i que el govern no hi pot fer res. Bé, és força cert, com també ho és que ells hi posen cullerada i són més papistes que el papa. Ara mateix la pagesia està molt malament a tota Europa. No ens consideren ni estratègics ni prioritaris. Crec que fem nosa, però que tampoc volen que desapareixem. El que deia, les directives europees no les fan pensant en el nostre benestar. I després hi ha les importacions. Tu creus que compleixen el mateix que ens fan complir a nosaltres?
–Evidentment que no ho compleixen… I tornant al govern català, sembla que no esteu gaire contents de la burocràcia de la Generalitat…
És demencial. Control, control, control, control. Obriu una gestoria que us fareu d’or.
–Voleu afegir alguna cosa més?
Sí. Que s’ha de marcar i fiscalitzar els polítics. Ara com que ens mobilitzem ens amanyagaran, ens prometran l’oro i el moro i diran que buscaran solucions per a nosaltres, i marxarem tots cap a casa cofois i contents. Però després no faran res i qui dia passa any empeny. L’engranatge burocràtic i el sistema continuaran la seva roda impassibles. No podem tornar a casa amb les mans buides. No podem donar crèdit a aquesta gent, estan sota zero de fa anys. I també vull afegir una altra cosa: gràcies per donar-nos veu!
Visca la terra i mori el mal Govern
A continuació reproduïrem sencer el manifest de Pagesos Catalans:
Us invoco amb el crit alliberador dels nostres avantpassats. El crit dels Segadors el dia en què van segar la vida al virrei i a un grapat de funcionaris de la monarquia hispànica.
Visca la terra!
Que la treballem, que l’esculpim, i que ens dóna el seu fruit des de temps immemorials. Perquè ens l’han llegat pels segles de la història i perquè tenim el deure i la ferma voluntat de llegar-la als nostres descendents. Perquè és la nostra forma de vida i perquè és el nostre mitjà de subsistència. I per amor, perquè l’estimem fins la darrera vessana.
I vosaltres, els qui us dediqueu a altre ofici, també sentiu la crida de la terra! És normal, no heu pensat que, si reculem prou, tots els catalans hem sortit d’una casa de pagès? La terra que nosaltres treballem és la mateixa terra que us alimenta. El paisatge que nosaltres esculpim és el mateix paisatge que us reconforta. La mateixa terra que nosaltres trepitgem és la mateixa terra que vosaltres trepitgeu. Aquesta terra té un nom que no és cap altre que el nom de la nostra pàtria immortal: CATALUNYA!
Mori el mal govern!
Contra les institucions europees i la seva burocràcia! Unes institucions corruptes, opaques, poc democràtiques i defensores d’uns interessos que ens són aliens.
Contra l’Estat espanyol! Que des de fa més de tres-cents anys ens ocupa per la força de les armes, ens imposa les seves lleis i ens muny com una vaca fins a l’extenuació.
Contra el govern iŀlegítim de la Generalitat i el Parlament! Que no ens són propis sinó que són institucions colonials. Ja no us en recordeu que encara no fa set anys aquests generals qui ens diuen representar van avortar els nostres anhels i uns es van entregar a l’enemic i els altres van fugir cames ajudeu-me? I aquests traïdors, quina legitimitat tenen per imposar-nos les seves normes i escurar-nos, encara més, les nostres butxaques?
Que potser heu oblidat que som homes lliures? Quan ens hem tornat uns pàries? Ja no recordeu que vam ser els primers pagesos d’Europa d’abolir la servitud, ja fa més de cinc-cents anys? Que potser us deixareu posar el jou pacíficament i resignada com si fóssiu unes mules? Us han amansit l’esperit? O potser no us queda dignitat?
Que no sentiu repicar les campanes? Toquen a sometent! Que no sentiu la veu de la vostra consciència? Ara és el moment de llaurar. De llaurar i sembrar el camp de batalla per poder collir els fruits de la victòria!»

