L’oficialitat del català a la UE està essent debatuda avui pels 27 estats membres de la UE. Fins ara, cap estat membre ha vetat la proposta, però Suècia s’hi va mostrar clarament en contra i ara ho fa també Letònia. Krišjānis Kariņš, ministre d’Assumptes Exteriors de la República Bàltica ha explicat que la Unió Europea té preocupacions més importants que aquesta entre mans.
Oficialitat del català no, protecció del letó sí
Des que, fa un mes, Espanya va prometre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE, diversos socis han expressat dubtes davant aquests canvis. Els motius són variats, des de la por a alentar moviments similars al català dins les seves fronteres a preocupacions pels costos de la mesura. Però el no de Letònia sobta perquè coincideix en el temps amb un intent de protecció del letó dins les seves fronteres.
Letònia, que va formar part de la URSS des de 1940 a 1991, compta amb una minoria d’origen rus, bielorus o ucraïnès força nombrosa. Molts dels membres d’aquesta minoria són nascuts a Letònia i fins i tot fills de nascuts a Letònia, però no van adquirir la nacionalitat letona en el moment de la independència, ja que aquesta només s’otorgà als residents o fills de residents que poguessin acreditar que ja habitaven el país abans de l’annexió a la URSS.
Aquests no-ciutadans podrien haver adquirit la nacionalitat a posteriori, acreditant residència continuada i fent un examen de letó, però molts no ho han fet. I ara, Letònia els exigeix que demostrin conèixer la llengua o marxin del país. La primera onada d’expulsions per aquesta raó afectarà a més de 3000 persones.
Espanya intenta explicar la necessitat de l’oficialitat del català
Pel que fa a Espanya, segueix intentant explicar l’especificitat del català entre les llengües espanyoles i fer entendre que es tracta d’una llengua tan oficial com ho pugui ser el castellà, encara que només en una part del territori. La tasca és més complexa del que sembla, perquè el tracte donat a Espanya a les llengües cooficials, considerades sempre de segona, no ajuda a fer entendre el concepte mateix de cooficialitat.
I, naturalment, el gran repte és evitar que cap estat membre veti formalment la proposta, ja que aquesta no pot prosperar sense unanimitat.
En tot cas, sembla clar que l’oficialitat del català a la UE encara haurà d’esperar, almenys a una propera reunió, probablement al novembre.
