El 19 de febrer passat, l’Audiència Nacional espanyola ha rebutjat la sol·licitud d’accés a la ciutadania espanyola d’una dona oriünda d’un país africà no comunicat, veïna de Santa Margalida i resident a Mallorca des del 1996.
El motiu d’aquest rebuig és que la dona «no ha justificat un grau suficient d’integració a la societat espanyola», atès que no entén la majoria de les preguntes que se li formulen (en castellà). La presumpta «manca d’integració social» adduïda pel jutge de torn és el baix domini del castellà (l’única llengua oficial de l’Estat espanyol) que té aquesta dona, que en canvi parla català (l’única llengua pròpia i autòctona de Mallorca) amb fluïdesa i el fa servir en exclusiva en les relacions amb els veïns i les autoritats en el seu dia a dia.
La dona esperava que se li fes l’entrevista en català, cosa que no va passar. Segons la defensa, la seva incomprensió de les qüestions durant l’entrevista es va deure a l’estrès i l’ansietat, abans que al desconeixement del castellà. En efecte, havia acreditat l’aprovació de diversos cursos de català i de castellà per a estrangers.
No és el primer cop que l’Estat espanyol rebutja una sol·licitud de naturalització d’un immigrant que domina el català autòcton i no el castellà sobrevingut per pretesa «manca d’integració social»: ja es va produir el 2014, amb un cuiner d’origen xinès resident al País Valencià i casat amb una valenciana.
