El pacte de govern entre el Partit Popular i Vox per investir Jorge Azcón com a president de l’Aragó incorpora compromisos que afecten directament la política lingüística i que han estat interpretats com un nou atac contra el català a la Franja de Ponent.
Segons els termes de l’acord, el nou executiu es compromet a revisar la legislació vigent en matèria de llengües, amb l’objectiu de modificar el marc actual que, tot i les seves limitacions, reconeix mínimament l’existència del català al territori. Aquesta revisió obre la porta a canvis que podrien eliminar o reduir encara més la presència institucional de la llengua. Un dels punts de l’acord parla explícitament «d’alliberar l’Aragó de la imposició del català», que no vol dir altra cosa que extirpar la llengua catalana que és la llengua pròpia fa més de mil anys de la Franja de Ponent a més de la d’altres territoria aragonesos més occidentals on ara ja no s’hi parla.
El pacte també s’emmarca en un discurs polític explícitament contrari al reconeixement del català. Dirigents de Vox han reiterat en diverses ocasions que a l’Aragó “no s’hi parla català”, una afirmació que contradiu el consens acadèmic i que ha estat rebutjada frontalment per entitats culturals i lingüístiques. Aquest posicionament, assumit en la pràctica dins l’acord de govern, apunta a una estratègia orientada a deslegitimar la llengua.
Les mesures previstes recorden precedents com la reforma del 2013 impulsada pel govern aragonès, que va evitar la denominació “català” i va introduir termes artificials com LAPAO. Ara, amb el suport de Vox, el nou govern podria aprofundir en aquesta línia i anar més enllà, amb possibles afectacions en l’àmbit educatiu i administratiu.
Diverses entitats de la Franja han alertat que el pacte pot tenir conseqüències directes sobre l’ensenyament del català, especialment pel que fa a les assignatures optatives i al reconeixement oficial dels estudis. També adverteixen que una reducció del suport institucional pot accelerar el retrocés en l’ús social de la llengua. Una passa més, aquesta molt important, en el procés de desaparició del català del territori de la Franja de Ponent, actualment sota administració autonòmica aragonesa.
En aquest context, col·lectius culturals i socials consideren que el nou govern aragonès consolida un gir polític que situa la llengua catalana en una posició de major vulnerabilitat. Denuncien que no es tracta només d’un canvi administratiu, sinó d’una ofensiva política que posa en qüestió la realitat lingüística de la Franja i el seu vincle amb el conjunt del domini lingüístic català.
