El debat lingüístic entra de ple a l’Ajuntament de Manresa. El pròxim dijous 21 de maig de 2026, el Ple municipal debatrà una moció que alerta que cada vegada més infants i adolescents catalans abandonen la llengua en els espais de socialització quotidians i adopten el castellà com a llengua habitual dins i fora dels centres educatius.
La iniciativa serà presentada pel regidor Sergi Perramon, del grup municipal Avenç Nacionalista, a petició de Xafa, la Xarxa de Famílies pel Català. El text denuncia que el país es troba davant “un risc real de tall intergeneracional” en la transmissió de la llengua.
La moció posa el focus en un fenomen cada cop més visible: alumnes de famílies catalanoparlants que deixen de parlar català amb els seus iguals per integrar-se socialment o evitar sentir-se exclosos. El document recull testimonis de famílies preocupades perquè els seus fills tenen vergonya de parlar català o consideren que fer-ho pot portar problemes.
El text interpreta aquesta situació com el resultat d’una minorització estructural agreujada per factors demogràfics i per una aplicació “formal però no efectiva” de la immersió lingüística. Segons la moció, el castellà s’ha consolidat com la llengua “horitzontal” de relació entre infants i joves en molts centres, mentre el català retrocedeix com a llengua espontània de convivència.
Davant aquest escenari, la iniciativa reclama un gir en les polítiques lingüístiques municipals i defensa dues línies d’acció complementàries: reforçar la immersió lingüística i preservar espais amb densitat suficient de parlants catalans perquè el català continuï sent llengua natural de socialització.
Entre les mesures més destacades hi ha la introducció de criteris sociolingüístics en la planificació escolar per evitar la dispersió dels alumnes de llengua catalana entre centres i preservar densitats lingüístiques favorables al català. La moció també proposa incentivar mesures d’agrupament flexible d’aquests alumnes dins els actuals centres educatius, especialment allà on els alumnes catalans es troben en minoria, amb l’objectiu de crear espais reals de socialització en català.
El text també aposta per aplicar amb rigor la immersió lingüística i garantir que tots els alumnes assoleixin una competència oral plena en català, no només acadèmica sinó també social i informal.
La moció inclou igualment la creació d’un mapa municipal d’“Espais Lingüístics Segurs”, la priorització de subvencions per a entitats que treballin habitualment en català i la promoció d’activitats juvenils específicament en llengua catalana, com teatre, música, jocs de rol o concursos de scrabble.
El text conclou amb un advertiment clar: si no s’actua, el català podria deixar de ser una llengua de futur entre les noves generacions. “Protegir els espais on el català encara és llengua de relació i, alhora, estendre’n l’ús és una responsabilitat que requereix decisió política”, afirma la moció.
