Cap als darrers anys del que podríem anomenar l’època clàssica de la Renaixença el catalanisme naixent va començar a sentir la inquietud de crear una escola, un sistema d’ensenyament català, veritablement català i en llengua catalana, allunyat de l’ensenyament oficial espanyol. Un dels homes que fou pioner d’aquesta lluita del catalanisme, del nacionalisme català d’aleshores, va ser Francesc Flos i Calcat.
Nascut a Arenys de Mar el 1856, Flos i Calcat de jove se sentí cridat a encapçalar el moviment de l’escola catalana i catalanista i, amb l’objectiu de crear-la, l’any 1898 aconseguí inaugurar el Col·legi de Sant Jordi a la ciutat de Barcelona.
D’aquesta escola i de tota la lluita de Flos i Calcat per aconseguir una escola catalanocèntrica i en català en parla a bastament l’historiador Lluís Duran al seu llibre Flos i Calcat: catalanisme i escola (Rafael Dalmau Editor, 2001).
Flos, gràcies a la seva lluita incansable, va fundar el Col·legi de Sant Jordi, una escola catalana de referència que, en diferents indrets de la ciutat de Barcelona, va estar en funcionament de forma ininterrompuda fins a l’entrada de les tropes espanyolistes de Franco el 1939.
El Col·legi de Sant Jordi era una escola privada catalana, a la qual, pel preu de la matrícula dels alumnes, hi podien acudir els fills de les famílies de classe mitjana de Barcelona. El preu de la matrícula del Col·legi de Sant Jordi era massa elevat perquè hi acudissin els fills de les famílies obreres i més pobres i per això més endavant Vicenç Albert Ballester impulsà una altra escola, l’Escola Catalana Mossèn Cinto, també a Barcelona, aquesta per als infants fills de famílies obreres, la matrícula de la qual era de franc.
El centre educatiu de Flos i Calcat, el Col·legi de Sant Jordi, era una institució estretament lligada amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC) on tot l’ensenyament es feia en llengua catalana i on els continguts eren el que ara en diríem catalanocèntrics. A més, era una escola del tot catòlica, la religió cristiana hi tenia una gran importància. Així, les tradicions, la llengua catalana i la fe eren els tres eixos al voltant dels quals girava la proposta educativa de l’escola. Entre 1910 i 1912 s’hi engegà, fins i tot, una Joventut Jordiana, una mena de grup juvenil patriòtic catalanista i conservador que, tanmateix, no va tenir més continuïtat.
En els temps que corren es troba a faltar una institució educativa com el Col·legi Sant Jordi, on la llengua catalana sigui l’única llengua en què s’imparteixen les matèries i que sigui d’un patriotisme i un nacionalisme sense màcula. Potser les escoles que més s’hi assemblen són les de la Bressola de la Catalunya nord-pirinenca, tot i que aquestes darreres són laiques, no pas confessionals. Esperem que en els temps que s’acosten sorgeixin iniciatives en aquest sentit.
