Quan hom rememora Josep Maria Folch i Torres, és inevitable pensar en En Patufet, en Massagran, en Les Pàgines viscudes o en la versió dels Pastorets que durant generacions de catalans ha format part de les festes nadalenques. La seva extraordinària popularitat com a escriptor infantil i juvenil ha acabat eclipsant, però, una altra dimensió de la seva trajectòria: la del militant catalanista radical i activista nacionalista perseguit per les autoritats espanyoles.
L’estàblishment cultural seixantista català ens ha volgut vendre que Folch i Torres va ser simplement un escriptor autor de novel·letes per a educar els infants i poca cosa més, però ens ha amagat que era un escriptor independentista que va dedicar tota la seva vida a treballar per formar la joventut catalana en el nacionalisme i en l’independentisme. La seva trajectòria política i periodística permet entendre que, molt abans que el mot «independentista» adquirís el significat polític que té avui, Folch i Torres formà part d’aquell nucli de catalanistes radicals que començaven a plantejar la sobirania nacional de Catalunya en termes cada vegada més explícits.
Un jove catalanista detingut l’Onze de Setembre
Un dels episodis que millor retrata el seu compromís polític es produí l’Onze de Setembre de 1901. Aquell dia, diversos joves catalanistes es concentraren davant del monument a Rafael Casanova per honorar els màrtirs que van defensar Barcelona el 1714. La policia espanyola intervingué contra la manifestació i efectuà una trentena de detencions. Entre els detinguts hi havia un jove Josep Maria Folch i Torres.
La repressió va tenir conseqüències que anaren molt més enllà de l’empresonament puntual. Els catalanistes detinguts i els seus companys impulsaren La Reixa, una entitat destinada a ajudar els represaliats del moviment nacional català. Folch i Torres hi participà activament i en va arribar a ser el primer president. La Reixa ha estat considerada la primera organització de suport als catalanistes represaliats.
Aquell episodi és especialment revelador perquè mostra que la seva vinculació amb el catalanisme no era merament literària o cultural. Folch i Torres estava disposat a assumir personalment les conseqüències de la militància nacional.
La Unió Catalanista i el nacionalisme radical
Folch i Torres estigué vinculat a la Unió Catalanista, l’organització que agrupava bona part del catalanisme més intransigent de l’època, on hi exercí de secretari.
No es tractava, en el seu cas, d’un catalanisme purament sentimental. La seva activitat periodística mostra una voluntat explícita de propaganda i mobilització nacional. Va col·laborar en publicacions com La Renaixença, Joventut i El Poble Català, i dirigí L’Atlàntida i, sobretot, La Tralla.
És precisament en aquesta etapa quan apareix el Folch i Torres més desconegut per al gran públic: Folytor, el pseudònim amb què signava alguns dels seus articles.
«La Tralla», trinxera del catalanisme radical
La Tralla fou molt més que una publicació satírica. Era un setmanari de nacionalisme integral, molt proper als sectors radicals de la Unió Catalanista. Folch i Torres hi participà intensament i arribà a dirigir-la. L’Enciclopèdia Catalana defineix l’orientació de la seva activitat a La Tralla com una campanya destinada a atreure la classe obrera cap al nacionalisme radical.
La radicalitat del setmanari provocà nombrosos conflictes amb les autoritats. Els seus articles i caricatures eren objecte de denúncies, suspensions i processos. I Folch i Torres no era un simple col·laborador ocasional: formava part del nucli dirigent.
Un dels episodis més significatius arribà el 1905, quan La Tralla publicà un número dedicat a la independència de Cuba. Folch i Torres i altres redactors foren detinguts i processats. Aleshores l’independentisme català s’emmirallava en la independència de Cuba.
La repressió contra La Tralla s’intensificà després dels fets del Cu-Cut! i acabaria desembocant en la seva clausura.
La repressió espanyola i l’exili
La Llei de Jurisdiccions de 1906 va convertir en delicte determinades expressions considerades ofensives contra la nació i l’exèrcit espanyols i es convertí en una eina de repressió contra el catalanisme.
Folch i Torres en patí directament les conseqüències. Processat pels seus articles, es veié obligat a exiliar-se a Perpinyà, on romangué entre 1905 i 1908. L’exili, doncs, no fou conseqüència d’una activitat literària, sinó del seu compromís polític i periodístic.
El futur autor d’«En Patufet»
Després del retorn de l’exili, la trajectòria de Folch i Torres experimentà un canvi extraordinari. A partir de 1909 s’orientà cada vegada més cap a la literatura infantil i juvenil i acabaria convertint-se en un dels escriptors catalans més populars de tots els temps.
El compromís nacionalista de Josep M. Folch i Torres i la seva lluita per la independència de Catalunya continuarien a través de la literatura infantil i juvenil. En certa manera, la seva extraordinària obra popular també acabaria essent una forma de servei a la nació.
La seva aposta per escriure en català per a infants, adolescents i famílies va contribuir decisivament a crear lectors en una societat en què la llengua catalana encara no disposava de les eines de normalització adients per la seva època. La seva influència fou enorme: En Patufet arribà a tenir una difusió extraordinària i Folch i Torres es convertí en un autèntic escriptor de masses.
Així, el jove militant de La Tralla acabà convertint-se en un dels grans constructors de cultura catalana del segle XX.
Folch i Torres i els Pomells de Joventut
Una de les iniciatives que millor reflecteix la maduració del pensament de Josep Maria Folch i Torres fou la creació, el 1920, dels Pomells de Joventut, un moviment juvenil sorgit de la força dels lectors d’En Patufet. No era un partit polític, sinó una organització de formació moral i patriòtica que unia catalanisme i cristianisme. Els seus membres es comprometien, «per l’amor a Déu i de la Pàtria», a realitzar obres de virtut i actes patriòtics, entre els quals hi havia la defensa de la llengua catalana. El moviment promovia, així, una educació basada en la fe, la disciplina, la família, la responsabilitat individual i el servei a la comunitat, trets que permeten situar-lo dins un catalanisme d’arrel cristiana i socialment conservadora.
Aquesta dimensió cristiana i conservadora anava acompanyada d’un nacionalisme català molt contundent. Els Pomells defensaven la recuperació de la llengua catalana i la independència respecte de l’Estat espanyol, i destaca que el mateix Folch i Torres rebutjà integrar el moviment en la Lliga Regionalista de Cambó, aleshores partidària de la descentralització però no de la independència. La radicalitat nacional dels Pomells quedà també reflectida en l’ordre de dissolució dictada per la Dictadura de Primo de Rivera el 1923, que acusava l’organització d’inculcar als joves «la idea de separació d’Espanya». Els Pomells apareixen així com un projecte de formació de joventut catalana que combinava independentisme, patriotisme, cristianisme i disciplina moral.
Un patriota abans que un escriptor infantil
La imatge de Folch i Torres com a autor infantil és certa, però ho és en tant que nacionalista. Segurament, sense la seva militància nacionalista i independentista Folch i Torres no hauria acabat escrivint llibres per a infants i joves. Abans d’escriure les aventures d’en Massagran i les Pàgines viscudes, havia estat un jove nacionalista que havia conegut la presó, havia participat en organitzacions de suport als represaliats, havia dirigit una publicació perseguida per les autoritats i havia hagut d’exiliar-se.
La seva biografia és, en aquest sentit, un reflex de l’evolució del catalanisme de principis del segle XX: d’un moviment essencialment cultural a un moviment polític cada vegada més conscient del seu nacionalisme i de la necessitat del fet que Catalunya esdevingués un estat independent.
No es pot entendre Josep Maria Folch i Torres sense el seu nacionalisme català, el seu independentisme i el seu cristianisme militant. Cal que el nou independentisme que sorgeix darrerament a Catalunya el reivindiqui en la seva totalitat, posant la dimensió política suara esmentada al centre del seu capteniment literari.
