Les joventuts de l’esquerra independentista han publicat un manual per fer la vida impossible a Aliança Catalana. No és una metàfora. És literal. Arran, les joventuts de la CUP, ha distribuït un document titulat «Països Catalans, terra de tothom» en el qual crida els seus militants a boicotejar les parades d’AC —i, en segon terme, les de Vox— cada cap de setmana arreu del país.
El document no es queda en proclames. Detalla tàctiques concretes, metòdiques, pensades per silenciar i expulsar del carrer qualsevol expressió política que Arran no aprovi. Quan una organització que es proclama independentista publica un manual per atacar un altre projecte independentista, ja no estem davant d’una discrepància ideològica. Estem davant d’un acte totalitari.
Les propostes inclouen llençar ous o pintura sobre els simpatitzants d’Aliança Catalana, robar el material de les seves parades, cremar-lo posteriorment en un bidó i fumigar l’espai l’endemà perquè «quedi marcat». A més, el manual recomana col·locar altaveus per impedir que els militants puguin parlar, fer sonar alarmes de manera continuada i precintar la zona amb cartells que proclamin «Perill, feixistes».
Cal dir-ho amb claredat: robar, destruir material aliè i coaccionar persones per impedir-los exercir la seva activitat política no són formes de protesta. Són delictes. I Arran els proposa obertament, per escrit i amb orgull.
El to del document és explícitament incitador. Una de les frases que recull és: «No deixis per a demà els pamflets que avui puguis cremar.» Una crida directa a la destrucció de material aliè, presentada amb to festiu i combatiu.
No és la primera vegada que Arran passa de les paraules als fets. El gener de 2025, militants d’Arran de les Corts van destrossar una carpa d’Aliança Catalana a la plaça Comas de Barcelona. Durant l’atac, un militant d’AC va caure a terra i va haver de ser evacuat a l’Hospital Sagrat Cor amb un fort cop al cap.
Els Mossos d’Esquadra van detenir tres persones per aquells fets. El cas encara és als tribunals, pendent de judici.
Però la judicialització no ha frenat res. Ben al contrari: Arran ha respost publicant un manual que institucionalitza i sistematitza exactament el mateix tipus d’accions que van enviar algú a l’hospital.
Aliança Catalana, però, no s’ha quedat de braços plegats. El partit ha respost de manera immediata i contundent a les xarxes:
La justificació d’Arran per a totes aquestes accions és reveladora: «No podem normalitzar en cap situació ni la seva presència, ni els seus discursos, ni la seva acceptació.» Dit d’una altra manera: Aliança Catalana no té dret a existir a l’espai públic. No té dret a tenir parades. No té dret que els seus discursos siguin escoltats.
Això no és independentisme. Això és la lògica de qui creu que el debat es guanya impedint que l’adversari parli.
La paradoxa és tan gran que fa mal: una organització que diu lluitar per la llibertat nacional dels catalans utilitza la violència i la intimidació per silenciar un altre projecte que també defensa la independència de Catalunya. La diferència és que Aliança Catalana ho fa des del nacionalisme cívic, amb parades, i discursos que convencen. Arran en canvi ho combat amb violència explícita.
