La batalla d’Almansa, esdevinguda el 25 d’abril de 1707, fou una de les derrotes més devastadores per als territoris de la Corona d’Aragó durant la Guerra de Successió. En aquest conflicte internacional, el Regne de València, com també els estats de Catalunya i Aragó així com el Regne de Mallorca, havia pres partit per Carles d’Àustria enfront de Felip d’Anjou, net de Lluís XIV de França, qui aspirava al tron espanyol com a Felip V.
La batalla va acabar amb una contundent victòria borbònica, dirigida pel duc de Berwick, i suposà l’ocupació ràpida del Regne de València per les tropes de Felip V. Les conseqüències van ser immediates i profundament repressives: el 29 de juny de 1707, Felip V va signar els Decrets de Nova Planta, mitjançant els quals abolí els furs, lleis i institucions pròpies del Regne de València i del d’Aragó, integrant-los sota un model centralista i absolutista inspirat en el règim francès.
La repressió castellana
Aquesta repressió no fou només legal, sinó també violenta. Un dels exemples més greus fou la crema de Xàtiva, ciutat que havia resistit el setge borbònic i que va ser venjada de forma brutal. El 19 de juny de 1707, les tropes castellanes van incendiar la ciutat i deportaren gran part de la població. Com a càstig exemplar, Felip V ordenà canviar el nom de Xàtiva pel de “San Felipe”, en un intent simbòlic d’esborrar la memòria de la resistència valenciana. Encara avui, el retrat del monarca Felip V penja cap per avall al Museu de l’Almodí de Xàtiva com a mostra de memòria històrica i resistència.
Un altre cas dramàtic fou el de Vila-real, que també va patir una represàlia severa. El 12 de gener de 1706, en un dels episodis previs a Almansa, les tropes borbòniques van cremar gran part de la ciutat com a càstig per haver-se mantingut fidel a l’arxiduc Carles. Les flames van devastar Vila-real, causant la mort de civils i destruint el patrimoni local. Aquesta acció exemplificava la duresa de la guerra i la voluntat borbònica d’imposar el càstig a aquells territoris que es resistien al nou règim.
La fi del Regne de València
Amb la caiguda d’aquestes ciutats i la destrucció de les institucions pròpies per part dels ocupants castellans, al País Valencià se li va arrabassar no només el seu regne secular sinó també una part fonamental de la seva identitat política, cultural i lingüística. El 25 d’abril es commemora encara avui com el Dia de les Llibertats del País Valencià, en record dels fets d’Almansa i del procés de castellanització i espanyolització que en va ser conseqüència.
