El 4 de juny de 1672 va néixer a Xerta, fill de Miquel Vidal i Bàrbara Talarn, Antoni Vidal i Talarn, que en el futur seria un heroi de la Guerra de Successió i la Guerra dels Catalans de 1713-1714, un incansable lluitador per les llibertats nacionals catalanes, preservades en les seves Constitucions.
Cap a la fi de la Guerra de Successió Antoni Vidal, que era coronel de fusellers, participà en l’expedició del diputat militar Antoni de Berenguer, el 1713, i l’any següent, el 1714, quan el setge de Barcelona ja era avançat, el nostre protagonista encapçalà la lluita dels catalans contra les tropes hispanofranceses a les Terres de l’Ebre. Les accions militars de Vidal i els seus homes s’esdevingueren a les muntanyes de Prades, una terra que coneixien perfectament perquè la gran majoria eren d’allí.
Combats contra el brigadier Solís
El 13 de febrer de 1714 Vidal i els seus homes entraren als vilatges de l’Aleixar i de Maspujols, mirant de sollevar la població d’aquests indrets contra els ocupants borbònics castellans i per a recollir queviures. Després les tropes de Vidal s’instal·laren a Vilaplana, on vivien en harmonia amb els habitants de la població. Les tropes borbòniques assetjaren la població tot un dia fins que militars catalans i habitants del poble fugiren cap a les muntanyes, on els castellans no els poguessin seguir. Mentrestant, els invasors cremaren el vilatge.
Més endavant, els miquelets d’Antoni Vidal estaven instal·lats a Pontons i d’allí se n’anaren devers el Pont d’Armentera, on foren victorejats pels veïns del vilatge. Tanmateix se’n van haver d’anar del poble de seguida perquè les tropes castellanes del brigadier Solís, que foren enviats de Tarragona per Valdecañas, i que comptaven amb 400 soldats d’infanteria i 400 soldats més de cavalleria, va arribar. Vidal i els seus miquelets van travessar el coll de Cabra del Camp i arribaren a Montblanc, on també van rebre tot el suport de la població, igual que a Vila-rodona. El 26 d’abril arribaren a Alcover, on foren rebuts talment alliberadors de la pàtria. Sembla que aleshores eren més de 800 homes, miquelets i sometents aixecats en els vilatges de la rodalia. D’allí se n’anaren devers la Selva del Camp el 28 d’abril, perseguits pel brigadier Solís i d’allí a l’Aleixar i a Alforja.
Alcover va pagar haver donat ajut a Vidal i els seus miquelets. El destacament de Luis de Saá saquejà l’indret i amenaçaren els veïns que si no volien que els cremessin el vilatge haurien de pagar una multa de 2000 doblers.
Enfrontaments amb Villacañas i Villadarias
Just després, el primer de maig, els homes de Vidal entraren a Salou i intentaren reconquerir als castellans Reus. Les tropes dels oficials castellans Villacañas i Villadarias, que es trobaven a València, van ser enviades al sud del Principat de Catalunya per sotmetre les comarques. Els miquelets d’Antoni Vidal foren derrotats per l’enorme superiorotat numèrica de l’exèrcit castellà. Tanmateix, els enemics s’adonaren del gran suport de què els soldats catalans tenien en la població civil. La derrota de Vidal comportà la ocupació de Falset per part dels castellans, amb les humiliacions i violència exercits pels invasors contra els habitants de la població.
Combats contra Caetano d’Aragó
El 18 de maig les tropes castellanes de Caetano d’Aragó van patir una emboscada per part dels miquelets de Vidal prop de Porrera. Sis-cents homes de Vidal es situaren al voltant del camí ral i tancant la rereguarda dels castellans. El combat durà tot el dia i provocà moltes baixes a ambdós bàndols. Els castellans, de nou, comprovaren com els naturals de la terra donaven suport incondicional als militars catalans que lluitaven contra els borbònics.
Després una part dels homes de Vidal empaità les tropes de Caetano per la serra del Montsant, Escaladei i el Molar fins que a la fi les tropes castellanes es van poder refugiar a Móra d’Ebre. D’altra banda, les altres tropes de Vidal, també augmentades per més homes de la terra, i comandades per ell en persona, ocuparen Vilanova de Cubelles i en feren presonera la guarnició de cavalleria de Manuel Ibáñez. Valdecañas envià més tropes per vèncer els miquelets de Vidal a Vilanova de Cubelles però foren vençuts sense pal·liatius. Així, Vidal havia obert dos fronts a les tropes d’ocupació castellanes del su del Principat, un al voltant de Prades i l’altre a marina, per tallar les comunicacions dels castellans entre València i Tarragona. Ara la prioritat dels castellans era impedir que les tropes catalanes aconseguissin entrar al Regne de València, on hi havia el risc que si això passava la població ho aprofités per sollevar-se contra els invasors borbònics.
Victòria de Falset i mort en combat de l’heroi
El 31 d’agost de 1714 les tropes de miquelets d’Antoni Vidal i Talarn entraren sense oposició a Falset, que fins aleshores era ocupat per una tropa comandada pel castellà Manuel Santa Cruz. Els soldats castellans es refugiaren al castell de Falset, que es defensaven dels homes de Vidal i Talarn, als quals se’ls havien afegit molts habitants de la vila.
Aquí reproduïrem les paraules de l’historiador Antoni Muñoz. En el primer assalt «les tropes del coronel conqueriren les dues primeres defenses, i després de la treva aconseguida pel rector, Vidal demanà al capità Santa Cruz una rendició honrosa. Davant la seva negativa, a la tarda del dia 1 i la nit subsegüent es va reprendre el combat per conquerir el castell. Les tropes d’Antoni Vidal passaren la tercera travessera i des de l’església de Sant Francesc i la casa del rector aconseguiren arribar fins a una altura considerable de les torres de la fortalesa. El coronel Vidal instà Santa Cruz per segona vegadaa rendir-se, però el capità borbònic no acceptà. Fins a la matinada del 2 de setembre contniuà el combat, i a les set del matí, veient que era impossible resistir Santa Cruz admeté entregar el castell i la guarnició en un pacte d’honor entre militars». Sembla, fins i tot, que els catalans van haver de conquerir diverses posicions escalant les murades, possiblement amb l’ajut d’escales.
Tanmateix la victòria catalana es va veure enfosquida per la notícia que Antoni Vidal havia estat ferit de gravetat, el qual va deixar el comandament dels seus homes al militar i jurat en cap de Falset, Lluís Magrinyà. El cronista contemporani Francesc Castellví va deixar escrit que aleshores Vidal pronuncià la següent frase: «Val més morir que restar sense llibertat».
De resultes de les ferides en l’assalt al castell de Falset el nostre heroi va morir. Vidal i Talarn fou sebollit a Falset i el llibre d’òbits de la capital del Priorat diu el següent: «El dia 6 de setembre morí i l’endemà fou enterrat el cadàver del Comandant de Miquelets, i voluntaris Anton Vidal de Xerta en la Ribera d’Ebre. Rebé tots els sagraments amb molta devoció. Està enterrat en la tomba de la Confraria del Roser de l’Església de Sant Francesc. Se li va fer enterrament general amb absolta abans, i nocturno». L’enterrament es celebrà amb presència de miquelets, voluntaris veïns de Falset i de totes les comarques del sud del Principat. Així deixava la vida mortal un heroi que lluità per la preservació de l’estat català i les seves Constitucions.
Per a més informació:
-Muñoz, Antoni. Antoni Vidal i Talarn i Pere Joan Barceló (Carrasclet). Dos defensors de la terra (1700-1720). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2018.
