El Front d’Alliberament Nacional de Còrsega-Unió dels Combatents (FLNC-UC) ha llançat una advertència contundent contra els ciutadans francesos i altres persones no corses que pretenguin establir-se a l’illa. El moviment independentista els ha instat a «quedar-se a casa» i ha advertit que, si decideixen instal·lar-se a Còrsega, no es considerin segurs al territori cors.
L’amenaça es va produir durant una roda de premsa clandestina celebrada en un lloc secret i en què van participar una quinzena de membres encaputxats i armats del FLNC-UC. El diari Corse-Matin va ser l’únic mitjà de comunicació present i posteriorment va difondre el contingut de la compareixença.
El grup independentista justifica la seva posició per la situació demogràfica de l’illa. Segons el FLNC-UC, cada any arriben a Còrsega prop de 5.000 persones, la majoria procedents de la França continental, ja sigui per motius laborals o per l’increment de les segones residències. L’organització qualifica aquest fenomen de «colonització demogràfica galopant» i el situa entre els principals problemes que afecten la supervivència nacional corsa.
En aquest context, el Front reivindica el dret de Còrsega a decidir el seu futur polític i insisteix en el seu objectiu d’assolir la independència. Alhora, afirma que continuarà donant suport a les iniciatives que puguin conduir a una solució política d’acord amb les aspiracions del poble cors.
Rebuig a l’autonomia proposada per París
Durant la compareixença clandestina, el FLNC-UC també va rebutjar frontalment el projecte d’autonomia per a Còrsega que actualment tramita França. Els independentistes consideren que la reforma constitucional impulsada per París no respon a les seves reivindicacions històriques i la qualifiquen de «farsa».
El projecte va ser aprovat per l’Assemblea Nacional francesa el 23 de juny i està previst que arribi al Senat a partir del 21 d’octubre. El FLNC-UC considera que la proposta institucional no reconeix adequadament l’existència del poble cors i rebutja les principals demandes formulades pel moviment nacionalista durant les darreres dècades.
L’organització també ha reclamat al conjunt del moviment nacionalista cors que defineixi noves estratègies per modificar l’equilibri polític de l’illa i ha afirmat que ja es troba en una etapa posterior al denominat procés de Beauvau, les negociacions impulsades pel Govern francès sobre el futur institucional de Còrsega.
La fiscalia antiterrorista obre una investigació
Les amenaces han provocat una resposta immediata de les autoritats franceses. La Fiscalia Nacional Antiterrorista (PNAT) ha obert una investigació preliminar per determinar les possibles responsabilitats derivades de les declaracions del FLNC-UC.
La investigació se centra, entre altres qüestions, en possibles delictes relacionats amb una conspiració criminal destinada a preparar actes terroristes i amb l’adquisició, possessió o transport d’armes i munició en relació amb una organització terrorista.
Una font de seguretat citada per BFMTV ha considerat que la compareixença demostra que l’organització manté la capacitat d’actuar i de disposar d’armes, malgrat els anys transcorreguts des de les principals campanyes armades del nacionalisme cors.
Quatre dècades de lluita independentista
El FLNC va aparèixer públicament l’any 1976 i va reivindicar aleshores 18 atemptats perpetrats durant una denominada «nit blava», expressió utilitzada a Còrsega per referir-se a una campanya coordinada d’explosions contra diversos objectius.
Amb el pas dels anys, l’organització es va dividir en diferents faccions, marcades per escissions, conflictes interns i posteriorment reunificacions. La darrera «nit blava» reivindicada pel moviment es remunta a l’octubre de 2023, quan 45 explosions van afectar principalment segones residències i una antiga oficina d’Hisenda a Ajaccio. No hi va haver ferits.
Les noves amenaces posen de manifest que, malgrat el procés de negociació institucional obert entre París i els representants corsos, el sector independentista més radical continua considerant insuficients les concessions franceses i manté la independència i la lluita armada com el seu horitzó polític.
