En Frederic J. Porta hi ha tornat. El jove politòleg i historiador, director de la Revista de Catalunya i fins fa poc de la revista Esperit, ha tornat a endinsar-se en la vida d’un gran personatge de l’independentisme català de la primera meitat del segle XX i n’ha elaborat la biografia, tot rescatant-lo de l’oblit o bé redactant-la tot destacant-ne el seu vessant independentista volgudament amagat per l’estàblishment. Aquest és el cas de Joan Salvat-Papasseit, poeta d’avantguarda català que el seixantisme ha reduït a escriptor que només es dedicava a la literatura eròtica, tot obviant la seva poesia arravatadament independentista.
Tanmateix, aquest llibre, Joan Salvat-Papasseit. Soldat d’avantguarda. Manifestos, proses i versos d’un independentista revolucionari, editat per Veles i Vents, una editorial que, entre d’altres coses, s’està convertint en un nou referent de la literatura autocentrada catalana, no és una biografia a l’ús del poeta barceloní. Porta, més que biografiar tots els detalls de la figura de Salvat, ha fet un estudi introductori als seus textos literaris més polítics i, sobretot, nacionalistes, en vers i en prosa, i n’ha redactat una petita biografia independentista. Porta ha resseguit la trajectòria política de Salvat, que s’inicià dins el socialisme, evolucionà vers l’anarquisme i acabà desembocant en l’independentisme radical.
En aquest estudi introductori de redacció àgil i amena, allunyat de la feixuguesa amb la qual molts historiadors s’entesten a escriure, hi trobarem la seva etapa com a llibreter a les Galeries Laietanes, el seu pas d’escriure en castellà a escriure en català, la seva etapa a Un enemic del Poble, la seva vinculació amb la benemèrita Unió Catalanista, fogar del catalanisme radical de l’època, l’amistat de Salvat amb Daniel Cardona, el seu projecte de la Llibreria Nacional Catalana, la seva fascinació per la lluita independentista d’Irlanda i els seus esforços per crear una literatura de combat per als futurs soldats que havien d’alliberar Catalunya per la força de les armes. “No volem tenir altre deure que l’alliberament de Catalunya”, va escriure Salvat en una carta adreçada a Josep Lleonart. “Si em voleu creure a mi, escriviu força, feu força versos, encara que siguin bèl·lics, millor”, va escriure també en una carta per a Josep Maria Prous i Vila. Porta s’endinsa en la correspondència de Salvat per a fer aflorar el seu pensament independentista.
L’autor del llibre ens mostra l’anticastellanisme de Salvat, que veu Castella com a opressora de Catalunya i dels altres pobles de la península ibèrica. Hi descobrim el Salvat que en els seus versos recupera el record de l’antic estat català independent d’època medieval, les seves gestes militars i la seva grandesa, com a literatura inspiradora per als joves soldats que havien d’alliberar la nostra pàtria. “Fendim les ones, tal guerrers d’abans; / -de nou l’història que ens vegi avançant- / volguem ésser-hi entre els pobles més grans: / Per Catalunya, els fanals ben endalt / fendim les ones tal guerrers d’abans”, escriu Salvat al seu llibre Les conspiracions. Un sentiment patriòtic que continua al seu següent llibre La gesta dels estels, per exemple en el poema “Prometença”: “escolta amada meva: / si jo anava a una guerra / portaria l’espasa com els guerrers d’abans / duien l’arc de sagetes / lluitaria qui sap per quina ampla bandera / però millor que fos la de la meva terra: / quatre barres de sang / l’or del cor que voleia”.
Així Porta ens mostra un Salvat fortament arrelat a la terra, a la pàtria, a la llengua i a la història catalanes, un Salvat que ha estat repetidament oblidat i arraconat per l’estàblishment cultural seixantista català encara vigent, esborronat per l’independentisme ferm, el radicalisme i segurament també per aquest fort arrelament a la terra i a la tradició d’un personatge al qual van voler reduir a poeta anarcoide i eròtic. I tot plegat perquè, en realitat, allò que va transmetre, més enllà dels poemes dedicats a l’amor i a l’erotisme, van ser uns valors patriòtics forts que no encaixen amb la visió del món seixantista que encara condiciona la cultura catalana actual.
A la segona meitat del llibre hi trobem l’apartat “Manifestos, proses i versos”, que recull els principals textos en prosa i vers de Salvat que defineixen el seu nacionalisme i el seu independentisme, un apartat imprescindible per entendre el seu pensament polític, a més del seu compromís estètic, i també per a gaudir i per a ser inspirats per la seva obra literària nacionalista. En aquest apartat hi podeu trobar poemes patriòtics que m’han arribat a l’ànima com “El somni”, “Cançó futura” o “Les gorges”, així com el pròleg que Salvat va escriure per al llibre La batalla del seu amic Daniel Cardona, qui anys més tard fundaria Nosaltres Sols! i les “divises” que va compondre i que van ser publicades a la revista L’Estat Català, òrgan d’aquesta organització independentista.
En definitiva, aquest llibre és una altra obra de Frederic J. Porta que contribueix a treure del bagul on estaven amagats grans personalitats independentistes catalanes del segle passat. Un llibre la lectura del qual, com els altres de l’autor, ha de servir per inspirar els joves (i els no tant joves) independentistes d’avui.
