«Balaig. A l’encalç de les passes de Jacint Verdaguer pel Canigó (1879-1883)», una obra monumental de Bernat Gasull que ressegueix les passes de mossèn Cinto pel Canigó i reivindica els paisatges, els patriotes i la catalanitat de la Catalunya del Nord.
Després d’haver llegit i ressenyat per a aquest mitjà Estanys d’atzur i verd. Jacint Verdaguer al Pallars durant l’estiu del 1883 (Tushita Edicions, 2026), de Bernat Gasull, la dèria verdagueriana, excursionista i muntanyenca, m’ha tornat a picar, fins al punt que vaig haver d’anar a la llibreria a comprar, del mateix autor, Balaig. A l’encalç de les passes de Jacint Verdaguer pel Canigó (1879-1883) (Verdaguer Edicions, 2025). També vaig ressenyar un còmic sobre aquesta temàtica, Tota la terra que el meu cor estima (Símbol Editor, 2025), del mateix Gasull i del dibuixant Toni Térmens. I a fe que el llibre de Gasull sobre les aventures canigonenques de Verdaguer no em va pas decebre. I tot i que l’obra consta de 743 pàgines, un bon tou de paper escrit, en cap moment la seva lectura es fa feixuga.
La prosa de Bernat Gasull, pausada, calmada i redactada en un català genuí que hom pot trobar poques vegades en llibres escrits en el segle XXI, ens transporta devers les excursions muntanyenques de mossèn Cinto Verdaguer al massís del Canigó i els seus encontorns entre 1879 i 1883 mentre preparava el seu gegantí poema èpic homònim. Es ben bé que calia un procés de creació i de redacció ben èpic per a una història grandiosa i èpica com la que conta Canigó, poema que esdevé el mite fundacional de Catalunya, potser de la mateixa manera que ho va ser el Kalevala d’Elias Lonnrot, poema èpic sobre els orígens mítics de Finlàndia publicat en aquesta nació finoúgrica l’any 1835, més de 50 anys abans de la publicació de l’obra de Verdaguer. Gasull, en el seu llibre, i a partir de la lectura de les llibretes de viatges de mossèn Cinto i de tot de bibliografia, premsa de l’època, correspondència i altres papers, documenta aquest procés amb tota prolixitat de detalls.
Aquest llibre és tota una font d’informació sobre aquest procés, sobre les excursions muntanyenques efectuades pel sacerdot poeta, amb l’objecte de visitar personalment els indrets geogràfics on s’havia d’esdevenir la seva història. La geografia de les anades i tornades de Verdaguer els estius dels anys que dedicà a aquest objectiu coincideix, en general, amb les comarques catalanes sota ocupació francesa, el que avui anomenem la Catalunya del Nord. En aquest sentit, aquest és un llibre que és molt de la Catalunya del Nord. Hi apareixen els paisatges del Conflent, del Vallespir, dels Aspres, de la Cerdanya septentrional i del Rosselló, i fins i tot de la Fenolleda. I també hi apareixen els vilatges per on mossèn Cinto passà i s’hostatjà en les seves excursions. I hi apareix la Perpinyà que visità sobretot per consultar llibres i documents que li serien d’utilitat en la seva comesa literària.
En aquesta obra també hi apareixen personatges i personalitats de la Catalunya del Nord que Verdaguer va conèixer, la gran majoria dels quals estaven implicats en el procés de desvetllament de la consciència nacional catalana que també es produïa a les comarques catalanes sota ocupació francesa. Antoni Puiggarí, Justí Pepratx, Pere Talrich, mossèn Josep Bonafont, Esteve Aragó, Josep Tolrà de Bordas, mossèn Francesc Rous i, com no, Carles Bosch de la Trinxeria (vinculat també a l’Alt Empordà) i fins i tot Juli Carsalade du Pont, que després seria el bisbe d’Elna-Perpinyà més catalanista de la història.
Parlant de Bosch de la Trinxeria, Gasull recull una carta de l’escriptor de la Jonquera a mossèn Cinto Verdaguer, en la qual el primer lloa el poema Canigó, no només des d’un vessant literari sinó també per la fidelitat de les descripcions dels paisatges que hi apareixen. Bosch, gran excursionista i caçaire, que coneixia pam a pam les muntanyes de l’Alt Empordà, el Vallespir, el Conflent i la Garrotxa, afirmava el següent:
“Lo poema Canigó, a més d’ésser hermós i grandiós poema, és també un fidel guia geogràfic, que l’excursionista pot seguir sens reparo. Se coneix que Mossèn Verdaguer, abans d’escriure son poema ha volgut veure personalment lo que descriu”.
La lectura d’aquest llibre, que combina la descripció de les excursions de Verdaguer amb el relat de les excursions de Bernat Gasull, les quals reprodueixen les del poeta sacerdot, és del tot deliciosa, també pel que fa la infinitat de detalls que hi apareixen, d’històries paral·leles que s’hi relaten, d’indrets d’increïble bellesa de la nostra geografia nacional que hi descobrim i, tal com hem dit abans, de personatges del catalanisme de les comarques del nord que coneixem i que fins ara ens eren en part o del tot desconeguts. Una altra de les coses positives que té aquest llibre, doncs, és que ens obre una infinitat de finestres a indrets, personatges, històries i rondalles cadascuna de les quals mereixeria un llibre, com a mínim.
En aquest sentit, aquest llibre ens obre la gana. Ens obre la gana per aprofundir en la descoberta de totes les petites (i grans) històries paral·leles a la gran aventura verdagueriana, en la troballa de tots els santuaris, ermites i vilatges de la Catalunya del Nord que hi apareixen.
Aquesta obra, a més de donar valor al poema èpic de Verdaguer i al seu procés creatiu, que a més d’investigació llibresca i documental comportà investigació excursionista i muntanyenca, dona un valor immens a la nostra cultura, a la nostra terra i a tots els patriotes que durant aquells anys van lluitar per preservar aquest immens llegat de generacions als catalans de l’avenir. I dona valor a unes comarques, les que es troben sota ocupació francesa, que són tant catalanes com les que es troben sota ocupació espanyola. I no només això, sinó que són el bressol de la nostra Nació.
Llegiu aquest llibre, llegiu Verdaguer, llegiu en la nostra llengua i trepitgeu els camins de la nostra terra, les nostres muntanyes, visiteu i conegueu la Catalunya del Nord. Però sobretot, quan hi aneu, no hi parleu en francès. Parleu-hi en català. Parleu en català com un humil homenatge a Verdaguer i a tots aquells personatges que van treballar incansablement per Catalunya.
