La petjada de Sant Jordi. El retorn al mite (La Musca, 2026) parteix de la idea que els mites acompanyen a la humanitat al llarg del temps: les llegendes perduren perquè cada generació hi pot descobrir preguntes que encara l’afecten. Leo Beltran s’endinsa en l’imaginari de Sant Jordi amb una voluntat clara de recuperar-ne la densitat simbòlica i explorar què ens pot dir sobre el sacrifici, la llibertat, la fe i la responsabilitat davant del mal.
El gran encert del llibre és convertir una llegenda familiar en un espai de descoberta. El cavaller, la princesa i el drac adquireixen significats que es despleguen al llarg dels relats. La força que protegeix també pot destruir; el dolor pot alimentar el ressentiment o transformar-se en compassió, i la victòria exigeix alguna cosa més que derrotar un adversari. Aquestes tensions donen cohesió al recull i conviden el lector a revisar la seva pròpia relació amb els símbols.
La diversitat de registres és una altra de les seves virtuts. L’autor transita per l’èpica, el terror, la sàtira, la distopia i la introspecció, mostrant la capacitat del mite per adoptar formes molt diferents. Aquesta varietat manté viu l’interès i permet que cada història il·lumini una dimensió particular del conjunt. Hi ha una voluntat d’experimentació que dona al llibre una personalitat recognoscible.
Des d’una sensibilitat històrica, resulta especialment atractiu l’arrelament al territori. Montblanc, Sant Martí de Tous i Montserrat aporten paisatge, memòria i tradició a la narració. A «A la recerca de l’origen», les llegendes locals alimenten una atmosfera inquietant en què la por dels personatges transforma la manera de percebre l’entorn. El relat aprofita amb eficàcia aquella força del folklore que converteix una cova, un bosc o una trobada inesperada en el llindar d’un món desconegut.
Una sàtira divina introdueix un contrapunt humorístic benvingut. La conversa entre Sant Jordi i la Moreneta acosta els símbols al lector mitjançant el cansament, la ironia i les petites vanitats. La Moreneta té presència i caràcter, i la seva capacitat de desarmar les queixes del cavaller dona vivacitat a l’escena. L’humor esdevé aquí una altra manera de mantenir una relació pròxima amb la tradició.
A «Rosa de foc 2080», el mite es projecta sobre una Barcelona futura marcada pel control i la desaparició dels referents compartits. La ciutat permet explorar el vincle entre memòria i llibertat: els edificis, els noms i els símbols formen part de l’experiència humana de pertànyer a un lloc. La llegenda troba així una expressió contemporània i obre una reflexió sobre el preu de la comoditat i l’obediència.
La dimensió més íntima del llibre pren força a «La croada interior». El conflicte entre les figures llegendàries es trasllada a les pors i les decisions quotidianes de Jordi. La relació amb l’Eulàlia dóna una conseqüència emocional concreta a aquesta lluita: allò que no sabem governar dins nostre pot ferir les persones que estimem. És una aproximació que amplia l’abast del recull i acosta l’heroisme al difícil aprenentatge de reconèixer les pròpies febleses.
La prosa destaca per una imaginació visual intensa. El foc, la pedra, les armes i les ombres donen cos als conflictes i construeixen escenes de marcada expressivitat. A «Uròbors», la imatge del temps suspès mentre la llança travessa el drac concentra aquesta capacitat: el combat físic es converteix en una confrontació sobre el sentit de l’acció, la llibertat i la persistència del mal. El desenllaç deixa una imatge suggeridora de la fragilitat de qualsevol victòria.
L’epíleg del llibre, escrit per Fèlix Rabassa, historiador i col·laborador d’aquest mitjà, ofereix un recorregut per la trajectòria històrica de la devoció a sant Jordi al nostre país. El text explica com el sant, patró de la cavalleria, es va convertir progressivament en una figura de gran significació religiosa, militar i institucional per als territoris de la Corona catalanoaragonesa. Rabassa ressegueix els seus orígens medievals, la vinculació amb les campanyes de Jaume I, les aparicions que li atribueixen les cròniques catalanes, la devoció que li professaren monarques com Pere III el Cerimoniós i els intents de recuperar la relíquia del seu cap.
En conjunt, és una obra amb ambició, sensibilitat pel patrimoni cultural i una implicació personal que es percep al llarg de les pàgines. Beltran fa de Sant Jordi una figura capaç d’acompanyar les inquietuds del present i convida el lector a participar en aquesta recerca. El llibre transmet la convicció que conservar els mites també significa tornar-los a explicar, posar-los a prova i descobrir-hi sentits que encara ens concerneixen.
Podeu trobar el llibre a les millors llibreries o comprar-lo directament a través de la pàgina web de l’editorial que l’ha publicat, La Musca.
