El 6 de febrer passat, Marine Le Pen, presidenta del partit ultranacionalista francofrancesista Rassemblement National, va presentar una qüestió parlamentària a l’Assemblea Nacional francesa, on és diputada, en què s’oposa a les recents mesures legals de protecció del català a Andorra (fora de tota jurisdicció de l’Estat francès).
Le Pen s’amoïna que s’exigeixi legalment un nivell bàsic de llengua catalana per poder venir a viure a Andorra o renovar el permís de residència i opina que els ciutadans francesos n’haurien d’ésser eximits i de tenir dret a no adaptar-se a la terra on viuen. També afirma que la defensa del català en sectors econòmics com ara el turisme o els negocis hi perjudica directament l’ús del francès.
En la seva argumentació a favor de la imposició del francès i contra la defensa del català, invoca la «vinculació» amb França dels «andorrans francòfons» (en realitat, catalanòfons que parlen francès tan sols com a segona llengua) i «l’ús freqüent i antic» del francès a Andorra (en realitat, tan sols amb forasters que no saben català), així com la pertinença del Principat d’Andorra a l’Organització Internacional de la Francofonia i l’estatut de copríncep d’Andorra del president de la República Francesa.
El 2018, en una entrevista a TV3, Marine Le Pen proclamava que no hi ha cultura catalana «a França» (es referia a les comarques del Nord) per bé que s’hi parla català.
Mentrestant, el batlle de Perpinyà Louis Aliot, ex-parella de Marine Le Pen i membre del mateix partit, hi multiplica les mesures i provocacions anticatalanes des de la seva elecció el 2020.
En la seva provocació més recent, el gener passat, Aliot es muntava d’arrel un blaverisme rossellonès nou de trinca, tot negant que el català septentrional fos part de la llengua catalana, sinó una llengua emparentada:
«Sovint m’acusen d’anticatalanista, però jo respecto la història, les tradicions i la nostra identitat. Som al Rosselló, tenim una llengua que es diu rossellonès i que, per descomptat, és emparentada amb el català.»
En aquest mateix discurs, pronunciat íntegrament en llengua francesa, Aliot va anunciar que desitjava estrènyer els vincles de Perpinyà amb Palma i València, ambdues caigudes a mans del PP en les eleccions municipals del maig de 2023, i que també impulsen la descatalanització colonial i la negació de la llengua nostra amb la seva unitat.
