Avui fa set anys del referèndum d’independència del Primer d’Octubre del 2017. Avui fa set anys que es va començar a gestar una traïció dels líders, tal com l’hagués anomenat en Lluís M. Xirinachs, que ha culminat amb la presidència d’un rabiós espanyolista, Salvador Illa del PSC, com a president de la Generalitat.
Puigdemont, Junqueras i els seus respectius partits, així com els anticapitalistes de la CUP, han deixat més penjats que un fuet als catalans després d’aquella gesta nacionalista que va ser el referèndum del 2017 així com la revolta catalanista del nostre poble.
Els catalans del 2017 teníem la il·lusió de recuperar el nostre estat nacional històric, teníem l’orgull nacional pels núvols i estàvem convençuts que la Catalunya nacional i catalana que tots volíem seria possible.
Doncs els polítics d’aleshores, els suposats independentistes, que no eren altra cosa que indepessetistes, són els mateixos que ara continuen movent els fils d’aquesta òpera bufa que és l’autonomisme i que continuen de genolls llepant les botes de l’amo castellà.
De res van servir els milers de catalans ferits el Primer d’Octubre, de res van servir els milers de catalans represaliats d’ençà de l’aleshores, també a Urquinaona. Tot i les diverses gestes memorables del nostre poble els traïdors de sempre continuen tallant el bacallà a Catalunya, ara distraient el personal amb tota mena d’ideologies socials estrangeres i discursos cloroformitzants per apartar-nos del nostre objectiu: una Catalunya independent i catalana.
Fins que no destrossem aquest sistema autonòmic deixant de votar els artífexs de la rendició i donant el nostre suport a les noves opcions electorals nacionalistes el nostre país continuarà esllanguint-se fins a la seva desaparició.
