El passat novembre de 2023 Junts i ERC van fer l’enèsima renúncia a la independència començant a negociar amb l’estat espanyol un pacte fiscal similar al dels bascos. La recerca de la implantació d’un model de finançament singular per a Catalunya constitueix una concessió enorme a l’estat espanyol. Això és perquè pretén instal·lar un relat de pacificació i vol fer veure al poble català que el diàleg i l’acord amb l’enemic és possible.
Malgrat tot això, la implantació d’un model de finançament singular per a Catalunya similar al concert basc, tal com reclamen els partits processistes, generaria un forat de 14.389 milions a les arques públiques de l’estat espanyol, segons un estudi elaborat pel think tank Civismo.
Així, aquesta xifra supera la despesa total en Defensa (13.161 milions d’euros) i equival al 23% de la despesa pública en Educació d’acord amb els pressupostos generals de l’estat de l’any 2023.
El Principat com a pilar fonamental de l’economia espanyola
L’estimació de Civismo té en compte l’aportació actual de Catalunya al Fons de Garantia de les comunitats autònomes, un instrument que es nodreix del 75% dels ingressos recaptats per IVA, IRPF i impostos especials a cada regió. Aquesta contribució és de 18.356 milions d’euros.
Ara bé, la instauració d’un concert a Catalunya implicaria detreure d’aquesta quantitat el percentatge del PIB que correspon a l’economia catalana (19%) –així es calcula de forma essencial el concert al País Basc–. De resultes d’aquesta diferència sorgeix la xifra de 14.389 milions d’euros.
Els autors de l’estudi reconeixen que a Euskadi hi ha una previsió segons la qual sempre s’ha d’abonar al Fons de Garantia una quantitat fixa amb independència del resultat fiscal. De totes maneres, aquest mètode de càlcul, que no només té en compte el pes de cada comunitat al PIB, provocaria un dèficit no menor de 12.895 milions d’euros.
La fundació traça més paral·lelismes per fer-se una idea d’aquesta pèrdua de recursos. Així, el dèficit de recaptació per l’aplicació d’un sistema de singularitat catalana equivaldria a aproximadament al mateix que reben del Fons de Garantia les comunitats de Galícia, Astúries, Aragó i Extremadura juntes.
Un pacte fiscal per al Principat faria que Castella i Lleó passes de ser beneficiària a ser aportadora al fons
La implantació d’aquest model afectaria la redistribució dels Fons de Compensació Interterritorial, provocant que comunitats actualment beneficiàries per estar just per sota de la barrera del PIB, com Castella i Lleó i Cantàbria, passessin a convertir-se en aportadores al fons.
La caiguda en la recaptació de l’Estat ascendiria a 384 euros per ciutadà en el sistema de règim comú, un impacte notablement significatiu que afectaria les comunitats que no formessin part del projectat sistema de singularitat catalana.
