Un denunciant de l’entitat Acció Pel Català reclama que es garanteixi el dret dels consumidors a ser atesos i informats en català
L’Ajuntament de Barcelona ha reconegut que actualment no està inspeccionant ni iniciant procediments sancionadors contra els comerços que incompleixen la normativa lingüística catalana. El consistori ho ha admès en un informe tramès al Síndic de Greuges arran de la denúncia d’un ciutadà per la manca de presència del català en la retolació i l’atenció al públic de 76 establiments comercials, segons informa Tot Barcelona.
Segons la resposta municipal, l’Ajuntament considera que en aquests moments cal «prioritzar les actuacions de sensibilització i informació» abans d’emprendre actuacions inspectores. Per aquest motiu, els 76 establiments denunciats no han estat incorporats a cap campanya específica d’inspecció i, segons reconeix el mateix consistori, tampoc no s’hi han fet inspeccions ni s’hi han iniciat expedients sancionadors.
Cartes i assessorament en lloc de sancions
Davant les denúncies, l’actuació municipal s’ha limitat principalment a enviar cartes informatives als establiments a través de l’Oficina Municipal d’Informació a les Persones Consumidores (OMIC).
En aquestes comunicacions, l’Ajuntament recorda als comerciants que la normativa obliga a oferir als consumidors, com a mínim en català, elements com la retolació, els tiquets, les factures i la documentació contractual. També els ofereix assessorament de l’OMIC i del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Tanmateix, segons la informació del mateix informe, no hi ha un seguiment posterior sistemàtic per comprovar si els establiments denunciats acaben corregint les irregularitats.
El consistori afirma que treballa en altres iniciatives, com una prova pilot al districte de Gràcia destinada a analitzar la presència del català al comerç, i accions informatives als establiments de la Rambla. Aquestes actuacions, però, no impliquen de moment l’activació de la via inspectora o sancionadora.
Una contradicció amb els compromisos anunciats
El reconeixement municipal arriba després que, el setembre de 2025, la comissionada d’Ús Social del Català de Barcelona, Marta Salicrú, anunciés que l’Ajuntament treballava amb la Direcció de Serveis d’Inspecció per revisar els protocols d’inspecció i controlar que els establiments complissin la normativa lingüística.
Més recentment, el juny de 2026, el consistori també va aprovar mesures per reforçar el seguiment del compliment de la normativa lingüística en el comerç, especialment pel que fa a la retolació i a la informació adreçada als consumidors.
La resposta ara enviada al Síndic posa de manifest, però, que almenys en els casos denunciats aquest compromís encara no s’ha traduït en inspeccions ni sancions.
El denunciant també recorre a la GAIP
El conflicte no es limita a la qüestió lingüística. El mateix ciutadà, membre de l’entitat de defensa del català Acció Pel Català, havia presentat una Sol·licitud d’Accés a la Informació Pública (SAIP) per obtenir informació sobre les denúncies, els expedients i les possibles inspeccions efectuades per l’Ajuntament.
Davant la manca de resposta municipal, va recórrer a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). El 25 d’agost va aportar davant aquest organisme la resposta que l’Ajuntament havia enviat al Síndic, argumentant que aquesta documentació demostra que el consistori disposava de la informació sol·licitada.
El reclamant considera que el silenci administratiu municipal constitueix una «vulneració injustificada del dret d’accés» a la informació pública i demana que aquest fet sigui tingut en compte en la resolució de la seva reclamació.
El cas evidencia així una situació paradoxal: mentre l’Ajuntament de Barcelona afirma que vol reforçar la presència del català en el comerç i garantir els drets lingüístics dels consumidors, admet que no està fent inspeccions ni obrint expedients sancionadors davant dels incompliments denunciats.
