L’escriptor i investigador Bernat Gasull ha publicat aquest 2026 el llibre Estanys d’atzur i verd. Jacint Verdaguer al Pallars durant l’estiu de 1883, editat per Tushita Edicions, una nova investigació dedicada a reconstruir un dels viatges pirinencs menys coneguts de Jacint Verdaguer.
L’obra ressegueix les passes del poeta durant la seva segona estada al Pallars, l’estiu de 1883, quan va recórrer diversos indrets del Pirineu occidental català amb l’objectiu de documentar-se, conèixer el país i trobar inspiració per a la redacció del seu gran poema èpic i patriòtic català, Canigó.
Segons reconstrueix Gasull, Verdaguer va iniciar el seu recorregut a la Seu d’Urgell i Organyà, va travessar els contraforts de la Serra de Boumort i es va dirigir cap a la Pobla de Segur, Gerri de la Sal, Peramea, Montcortès i diversos altres vilatges, cims i estanys de la Vall Fosca. Tot i la brevetat del viatge, aquells dies van deixar una empremta profunda en l’escriptor i es reflectiren posteriorment en diversos quaderns de viatge que no serien redescoberts fins a més de mig segle després de la seva mort.
L’estudi de Gasull es basa en l’anàlisi dels manuscrits originals de Verdaguer, inclosos alguns textos inèdits, així com en la localització de testimonis i documentació de l’època que fins ara havien passat pràcticament desapercebuts. Aquesta recerca ha permès reconstruir amb més precisió la cronologia dels esdeveniments i oferir noves pistes sobre la gestació d’alguns dels textos pallaresos més coneguts del poeta, com la Cançó del raier o la versió de la llegenda de L’estany de Montcortès publicada pòstumament el 1905.
Estanys d’atzur i verd s’inscriu en la línia d’altres obres de Bernat Gasull dedicades a les excursions pirinenques de mossèn Cinto Verdaguer, una faceta essencial per comprendre tant la seva producció literària com la seva visió de la nostra Nació. Les seves investigacions han contribuït a aprofundir en la relació entre els viatges del poeta pels Pirineus i la construcció literària i simbòlica de Canigó, una de les obres cabdals de la literatura catalana contemporània.
El títol del llibre recupera precisament una de les expressions emprades per Verdaguer per descriure el paisatge pallarès: les «constel·lacions d’estanys d’atzur i verd» que van captivar el poeta i que acabarien deixant una empremta visible en la seva obra i en la seva concepció literària dels Pirineus catalans.
