La masia d’Antius, situada al terme municipal de Callús (el Bages), es troba en un estat de degradació molt avançat que fa témer per la seva conservació. La situació ha estat denunciada a la xarxa social X per l’usuari Gabriel Martínez Surinyach, que ha alertat sobre el progressiu deteriorament d’aquest edifici històric, documentat ja al segle XII. Martínez Surinyach ha afirmat que la masia es troba «a un pas de desaparèixer».
La masia —considerada una veritable joia del patrimoni arquitectònic català— presenta actualment un estat gairebé ruïnós. Tot i que les parets exteriors encara semblen mantenir una certa solidesa estructural, el sostre es va esfondrar parcialment fa temps i les bigues interiors de fusta es trobarien molt malmeses, fet que agreuja el risc de col·lapse. La masia Antius, doncs, si no s’actua amb rapidesa, podria acabar desapareixent de manera irreversible.
La masia d’Antius té una llarga i rellevant trajectòria històrica. Documentada des del segle XII, va ser propietat de la Companyia de Jesús al voltant del segle XVII, abans de passar posteriorment a mans d’un industrial manresà. L’any 1875, l’immoble va ser adquirit per Joaquim Torrents i Fuster, qui va impulsar la construcció de la colònia Antius, convertint l’indret en un nucli d’activitat industrial i social de referència a la comarca.
Malgrat aquest important valor històric, arquitectònic i simbòlic, l’edifici es troba avui abandonat i sense cap pla conegut de conservació o rehabilitació. Aquesta situació ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre la fragilitat del patrimoni rural català i la manca de recursos i voluntat política per preservar-lo.
Diverses entitats patrimonials com la Fundació Mas i Terra amb el seu Projecte Masiaire, la cara visible de la qual és Marta Lloret, la Caçadora de Masies, fa anys que alerten del perill que corren centenars de masies històriques arreu del país, moltes de les quals resten abandonades, exposades al vandalisme i al pas del temps. El cas d’Antius exemplifica, un cop més, la necessitat urgent d’establir polítiques actives de protecció, manteniment i posada en valor del patrimoni arquitectònic català.
